‘El català, també’
Més enllà del vessant coercitiu s’ha de posar en valor l’esperit integrador, igualitari i identitari de la llei
Els canvis importants que introdueix la Llei del català han de ser divulgats a bastament perquè afecten el gros de la població. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha convertit la defensa de la llengua nacional en un dels eixos de la legislatura seguint el camí iniciat per la seva antecessora, Sílvia Riva. Bonell, acompanyada del director de Política Lingüística, Joan Sans, va presentar ahir la campanya informativa i de conscienciació El català, també, un lema que incideix en la necessitat de protegir legalment la llengua pròpia com es fa amb altres qüestions d’interès general, com ara la igualtat, el patrimoni natural o l’educació. El missatge autojustificatiu triat –com si calgués disculpar-se per obligar per llei a un coneixement i ús mínim del català– il·lustra la passivitat amb què com a comunitat reivindiquem un dels elements claus de la nostra identitat. Més enllà de l’enfocament, la campanya ha de servir perquè el gros de la ciutadania tingui clares les obligacions que la norma aprovada pel Consell General estableix i que afecten tothom. Tot i que com proclama l’aforisme el desconeixement de la llei no justifica el seu incompliment, és imprescindible que la comunicació arribi a tots els sectors perquè, quan s’activi el procediment sancionador, ningú pugui dir que no se l’ha informat dels nous drets i, sobretot, dels deures que s’hi inclouen. La llei va començar a donar resultats molt abans que s’aprovés a la cambra parlamentària. Els titulars de la premsa avançant, per exemple, l’exigència d’un coneixement mínim del català per poder renovar els permisos de residència i treball van comportar que, abans que s’oficialitzés aquest requisit, ja s’omplissin els cursos de català. Aquesta ha de ser precisament una de les prioritats: l’acompanyament a través d’una xarxa de suport de tots aquells que s’inicien en l’aprenentatge o el perfeccionament de la llengua. I més enllà del vessant més coercitiu és important, com es va posar en valor en la presentació, “l’esperit integrador, igualitari i identitari” de la llei.