La fi del ‘roaming’

Un elevat percentatge de turistes, fins i tot dels que ens visiten amb certa regularitat, abans de travessar la frontera apaguen les dades dels dispositius mòbils. Les elevades tarifes que apliquen els operadors espanyols quan els seus clients truquen o fan ús d’internet des d’Andorra són una barrera dissuasiva que alhora esdevé un fre al desenvolupament d’ofertes i serveis digitals adreçats als turistes. En una eventual anàlisi DAFO del país com a destinació turística, el roaming sense cap dubte figuraria en majúscules entre les debilitats, mentre que els recàrrecs suplementaris per itinerància s’han eliminat a tot Europa amb la formalització del roaming like at home. La situació és radicalment diferent amb els turistes francesos. Pràcticament, la totalitat de les empreses telefòniques no apliquen suplements perquè en les negociacions amb Andorra Telecom ja van exigir una reducció notable dels preus d’interconnexió. El roaming, com l’hem conegut històricament, té els dies comptats. El Diari publicava a l’edició de diumenge passat l’evolució dels ingressos anuals per itinerància, que des del rècord de 50 milions recaptats el 2016 han caigut en picat fins al punt que el 2025 se n’espera tot just 15,8 milions, segons recull el projecte de pressupost. El text de l’acord d’associació dona un període transitori de set anys per eliminar el roaming. No obstant això, amb acord o sense, la itinerància esdevindrà marginal, com a mínim amb els països amb més trànsit telefònic i, per tant, cada cop tindrà menys pes en els comptes de la parapública. En un món globalitzat en què l’ús de les dades s’ha convertit en una prioritat per al gros de la ciutadania, els recàrrecs de la factura telefònica són un llast i empitjoren sensiblement l’experiència de client. Els turistes confien en els seus dispositius mòbils per a gairebé tot, des de situar-se al mapa fins a trobar hotels o restaurants o connectar-se a les xarxes. Haver de renunciar en un viatge a prestacions que tenen als seus països d’origen pot ser frustrant i contraproduent.