Llei diferida
El desencant de sectors propers a DA no es resoldrà amb quatre matisos que resten efectivitat a la llei
La majoria del Govern ha sobreviscut, com a mínim aparentment, al projecte de llei òmnibus. Els temors que la cessió obligatòria dels pisos buits, les restriccions en els habitatges d’ús turístic i/o les limitacions en la inversió estrangera acabessin esquerdant la coalició entre DA, CC i Acció s’han anat esvaint. Les esmenes al projecte per part dels grups parlamentaris de Demòcrates i Ciutadans Compromesos homologuen l’esperit polític de la llei, tot i que n’aigualeixen alguns aspectes o n’ajornen l’aplicació d’altres, i, per tant, allunyen en el temps el seu impacte. Si l’anunci del projecte de llei es va fer amb la màxima solemnitat –cap de Govern i tres ministres– el mes d’abril passat donant-li prioritat i certa urgència, els mesos transcorreguts fins portar-la al Consell i les pròrrogues l’han retardada. Tot just ahir va finalitzar el termini de presentació d’esmenes. El centenar i mig de propostes dels grups no es debatran en el si de la comissió fins a principi de desembre, ja que la demanda d’Andorra Endavant de retorn del text al Govern haurà de ser votada pel ple a final de novembre. La dilació va més enllà del tràmit parlamentari, ja que una de les esmenes de la mateixa majoria i, per tant, amb moltes opcions de tirar endavant retarda sis mesos l’entrada en vigor d’un dels punts fonamentals com és la cessió de l’ús dels pisos buits al Govern per destinar-los a habitatge de preu assequible. Haurà transcorregut, per tant, més d’un any entre l’anunci a bombo i platerets i la posada en funcionament de la mesura estrella, i també la més controvertida. Els matisos han arribat tot i la sintonia que les mesures poden despertar entre les forces progressistes de l’oposició com són Concòrdia i el PS. La fractura de la coalició de govern no s’ha produït, però la llei òmnibus sí que ha erosionat la imatge de l’executiu entre un sector de la població tradicionalment molt proper als postulats de Demòcrates, un desencant que no es resoldrà amb quatre retocs que, sense canviar la filosofia de la llei, li resten efectivitat.