Una atracció que evoluciona

Primer amb el mirador del Roc del Quer i després amb el pont penjant sobre la vall del Riu, Canillo, parròquia d’esquí, ha aconseguit ser un pol d’atracció durant tot l’any. L’oferta combinada va generar 900.000 euros d’ingressos durant l’estiu, segons les xifres que es van donar al setembre. El pont tibetà evoluciona i ara ofereix ja una experiència per als amants de l’aventura extrema amb salts des de la plataforma. Una alternativa que, si les temperatures baixes i la neu no ho impedeixen, es vol mantenir durant tot l’any. La nova oferta ha de ser un altre complement d’ingressos i està en línia amb el reforç de l’experiència que vol promoure el comú de Canillo, que està pensant en altres propostes, com visites nocturnes. L’èxit de les infraestructures turístiques té la seva creu, però. Ha suposat tensionar la circulació al poble i a la carretera que condueix fins al pont. Malgrat la decisió de portar els visitants en autobús, les condicions d’una carretera de muntanya no són les més idònies per a un flux important de vehicles d’envergadura. El comú està decidit a impulsar un telecabina que salvi aquest problema i que condueixi els visitants allà on els deixa ara el bus. Suposarà solucionar aquesta dificultat, però s’han d’avaluar altres impactes. Ara que també es debat sobre la capacitat de càrrega turística, és important que es mantingui una quantitat de visitants adequada per causar el mínim perjudici a l’entorn. Perquè el valor principal d’aquestes construccions és allà on estan ubicades. Ja han suposat transformar el paisatge i l’impacte de la petjada humana s’ha de minimitzar al màxim. Hi va haver un temps en què el missatge era la necessitat de desestacionalitzar una oferta turística molt marcada per la neu i el de cercar oferta complementària a les compres i l’esquí. Ara l’estadística apunta que hi ha més repartiment de visitants durant tot l’any i les opcions de lleure i oci s’han ampliat. Però toca reflexionar sobre el model i en clau nacional. I la preservació del patrimoni natural n’és una de les variables més importants.