‘No’ rotund de Concòrdia

Si quedava algun sobre el posicionament de Concòrdia al voltant de l’acord d’associació, Pol Bartolomé el va esvair ahir al plató del Diari TV. El parlamentari lauredià, autor del llibre Andorra i la qüestió europea, va adherir-se al posicionament oficial del partit amb un “no” al tractat negociat per Andorra i a l’entrada al mercat interior europeu. Són molts els matisos que va voler aportar al llarg de la conversa, però amb una premissa principal: cal explorar nous models de relació. Va citar explícitament el cas de Suïssa, un país que, més enllà de trobar-se enclavat en territori comunitari i no ser gaire gran, pocs trets té en comú amb Andorra. Perquè el país centreeuropeu és un dels més rics del món, i no només ens dobla en renda per càpita, sinó que té un PIB global quasi 250 vegades superior. Pretendre seguir la petjada suïssa, que ha reprès les converses amb la UE després d’haver-les trencat el maig del 2021, sembla, com a mínim, naïf. Són diverses les qüestions que han influït en el canvi de posicionament helvètic com la dependència comercial respecte a la UE, la pressió d’empreses i institucions acadèmiques preocupades per la pèrdua de competitivitat, el neguit al voltant d’uns acords bilaterals cada cop més obsolets o el context geopolític que aconsella reforçar la col·laboració entre les dues parts. Costa de creure que l’endemà d’un vot de rebuig a un acord treballat durant nou anys, Brussel·les s’obrirà a negociar un vestit a mida per als andorrans. De la mateixa manera que els detractors de l’acord demanden insistentment al Govern que expliciti els punts favorables i els contraris, se’ls ha d’exigir el mateix zel, especialment sobre quines són “les vies de relació alternatives” i si la confiança en què Brussel·les voldrà renegociar es basa tan sols en sensacions. Concòrdia ha anunciat que presentarà ben aviat la seva proposta per Europa, una oportunitat més per enriquir el debat al voltant de l’encaix andorrà. Capítol a part mereix el “no” de la formació Somveïns basat en més tòpics i inexactituds que no pas en arguments.