Reforma urgent
La nova estratègia d’inversió del fons de vellesa no amaga la necessitat d’adoptar mesures per fer-lo sostenible
El sistema de pensions, eix fonamental del nostre estat del benestar, es troba davant d’una cruïlla crítica. El fons de reserva de jubilació (FRJ), a través de la seva nova estratègia d’inversió, ha tornat a posar de manifest el desafiament imminent que representa l’entrada en dèficit de la branca de vellesa, prevista entre el 2027 i el 2028. El darrer informe actuarial, elaborat amb les xifres de la covid, preveia ja per a aquest exercici els números vermells, però la recuperació econòmica i el bon comportament de les cotitzacions els han retardat. Tant el Govern com els consellers que ahir van seguir les explicacions dels responsables de la parapública saben que aquest ajornament és un miratge i que com més es trigui a plantejar mesures més complicat serà redreçar la tendència. El nou estudi actuarial està a punt de presentar-se, però difícilment contindrà, any amunt any avall, expectatives gaire diferents. Tot i els esforços per millorar la rendibilitat dels actius, que el mes de setembre passat ascendien a prop de 1.800 milions, és imperatiu reformar el model no tan sols per garantir-ne la sostenibilitat, sinó també per preservar la justícia intergeneracional. La nova estratègia d’inversió presentada per la CASS i els gestors del FRJ, en què la liquiditat per fer front a un eventual dèficit ha esdevingut una premissa important, suposa un pas valent i necessari. L’ajustament de la cartera per augmentar la presència de la renda variable reflecteix un enfocament proactiu i ajustat a les tendències dels mercats. Aquest canvi, però, no modifica gens la necessitat d’actuar amb urgència davant d’un greu problema estructural que ni la majoria, que és qui ostenta la responsabilitat de governar i legislar, ni l’oposició no afronten. La necessitat d’un ampli consens polític i social per a una reforma global no ha de ser impediment per a l’adopció d’alguna mesura urgent que doni una mica d’oxigen a uns comptes asfixiats per unes cotitzacions insuficients, el creixement de l’esperança de vida i l’envelliment de la població.