Censos fiables
La reforma de la llei ha de servir per guanyar rigor i precisió en un registre públic fonamental
La proposició impulsada pels comuns per modificar la Llei del cens del 2007 suposa una millora en la gestió administrativa. La reforma, que ha rebut el vistiplau del Govern, pretén simplificar els tràmits relacionats amb els canvis de parròquia. Actualment, en cas de trasllat, els residents han de gestionar la baixa al comú d’origen abans de donar-se d’alta al de destí, un procés que duplica tràmits i dificulta la gestió. La proposta elimina aquesta duplicitat, que permet que una única corporació assumeixi les dues gestions de manera simultània. El canvi, en cas de rebre el vistiplau del Consell General, facilitarà les inscripcions, evitarà desactualitzacions en els registres i agilitzarà altres processos, com ara l’elaboració de les llistes electorals. El consell de ministres, que a la reunió celebrada dimecres va aprovar l’informe favorable a la tramitació, ha subratllat l’impacte positiu d’aquesta mesura, que reforça l’ordre i la precisió dels registres parroquials. La reforma també introdueix retroactivitat en les dates d’alta i baixa, ajustant-les a la residència efectiva, sempre que es pugui acreditar documentalment. Això garantirà una correspondència més justa entre la realitat residencial i el cens, protegint drets com el de vot. La proposta també preveu una actualització de les sancions per adaptar-les als valors actuals, així com la revisió de disposicions legals obsoletes. El desenvolupament d’una eina informàtica comuna que permetrà la interoperabilitat total entre administracions d’acord amb els principis de l’estratègia digital afavorida pel Govern, orientada a la connexió de totes les administracions. El canvi no tan sols beneficia els ciutadans, sinó que també respon a les demandes dels comuns, que han consensuat la necessitat d’un sistema censal unificat i més àgil. El rigor i la fiabilitat de les dades aportades des dels comuns haurien de posar fi a la disbauxa que representa disposar de dues estimacions de població: l’oficial, que surt dels censos amb notables desfasaments, i l’estimada pel departament d’Estadística del Govern.