Les incursions de l’os
L’any passat hi va haver onze incursions de l’os a Andorra. El 2024, ja s’ha detectat el pas d’una desena d’exemplars
Fa relativament pocs anys les incursions de l’os en territori andorrà eren gairebé una anècdota. A tall d’exemple, el 2022 el Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru als Pirineus (GSTOP) va constatar el pas de només un os pel Principat. Ara la situació ha canviat radicalment. El 2023 les xifres es van enfilar fins a l’onzena i aquest 2024 la Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern n’ha detectat una desena, de moment. Tot i l’increment de les incursions del plantígrad, no s’ha registrat cap atac a bestiar, però sí que es va produir un incident amb un gos a prop del Comapedrosa a principis de setembre provocant ferides molt lleus a l’animal domèstic a causa d’una urpada. La zona del nord d’Andorra és on es detecten els mamífers omnívors, especialment entre Canillo Ordino i la Massana. “Els trobem de passada, entren i surten, però no es queden fixos dos o tres mesos en un lloc”, explicava fa uns dies el cap de la Unitat de Fauna del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, Jordi Solà de la Torre. Tampoc és probable que s’instal·lin en algun espai del país per hivernar perquè “busquen zones tranquil·les”, afegia, i destacava que el Principat és una “zona molt concorreguda perquè n’hi hagi de forma estable” per la densitat de població i l’oci que se’n fa de la muntanya. L’any passat es van comptabilitzar una vuitantena d’ossos al Pirineu i de cara al futur s’espera que la població vagi en augment. Tenint això en compte, el més normal és que el nombre d’incursions del plantígrad augmenti, fent créixer al mateix temps les possibilitats d’interacció amb els ramats, els animals domèstics i les persones. Al Pirineu, des que es va començar la repoblació ja fa dues dècades, no hi ha hagut cap atac de l’os cap a un ésser humà. Sí que sovintegen més els atacs al bestiar durant la primavera i l’estiu. Tot fa pensar que l’os ha arribat per quedar-se i que la convivència és possible malgrat el neguit que han expressat al Diari l’Associació de Ramaders i la Federació de Caça.