Projecte vital juvenil
El Govern, que tutela el pla, ha d’incloure les accions al seu abast a l’agenda política per al període 2025-2028
El pla nacional de la joventut (PNJ), fruit d’un treball de camp que ha comptat amb la participació de nombroses entitats i associacions, planteja per al període comprès entre el 2025 i el 2028 un total de trenta-cinc objectius que abracen qüestions com ara la salut i la qualitat de vida, l’empoderament, la cohesió social o els drets socials, ambientals i digitals. L’emancipació, entesa com un procés clau per a la construcció d’un projecte vital i que implica el desenvolupament de l’autonomia personal, econòmica, residencial, psíquica i emocional, n’és també un eix fonamental. El PNJ posa l’accent en la necessitat d’establir polítiques públiques que afavoreixin aquest trànsit cap a la independència, un pas que, malauradament, en els darrers anys s’ha endarrerit de manera significativa. Només un 68% dels ciutadans d’entre 26 i 29 anys vivien el 2021 fora de la llar familiar, un retard motivat entre altres causes per l’elevat cost de l’habitatge, la precarietat laboral, el nivell de vida alt i la falta de polítiques socials que facilitin aquest procés. L’obertura als joves del parc de lloguer a preus assequibles que està articulant el Govern o els ajuts específics per a l’arrendament, complementats amb alternatives com el cohabitatge, són avenços significatius per superar aquest obstacle, tot i que han d’anar en paral·lel amb un treball de fons per afavorir l’accés a feines de qualitat, amb salaris més elevats i més expectatives professionals, i plans de foment de l’emprenedoria. La tutela pública del pla, que identifica els dèficits de les polítiques de joventut, ha de fer preveure que totes les accions que estableix seran incorporades per part del Govern a l’agenda pública. Prioritzar l’emancipació dels joves, en una societat afectada per la baixa natalitat i la fugida de talent, requereix un canvi de paradigma. La participació activa en la presa de decisions i en el disseny de polítiques que els afecten hauria de ser una prioritat, no tan sols per una qüestió d’equitat, sinó com una aposta estratègica per construir una societat més justa i inclusiva.