Prevenir la corrupció

El darrer informe del GRECO sobre la corrupció posa en relleu la necessitat de no relaxar la defensa de la integritat pública. Les recomanacions són contundents i ambicioses, però cal valorar-les des d’una òptica que reconegui les particularitats i la dimensió del país. Andorra és un estat petit, amb una estructura política i administrativa marcada per la proximitat. Aquest context té avantatges, com ara el control moral de la societat, però també exposa vulnerabilitats, com el risc de favoritismes, tràfic d’influències o conflictes d’interessos. Per aquesta raó l’adopció de mesures anticorrupció robustes és imprescindible. Qualsevol iniciativa ha d’encaixar, no obstant això, amb una realitat marcada pels escassos perfils disponibles i les reticències de molts professionals de fer el salt a la política. El GRECO apunta mancances difícils d’obviar. La falta d’una estratègia nacional per prevenir la corrupció, l’absència de controls d’integritat previs als nomenaments o la insuficient regulació de la figura de l’assessor són disfuncions reals. La poca accessibilitat a les declaracions de béns dels alts càrrecs i les mancances en la regulació de les interaccions amb grups de pressió s’hi sumen. Tanmateix, les solucions no poden ser tan rígides que comprometin el funcionament de les institucions. En un país amb recursos humans limitats, imposar criteris estrictes d’incompatibilitat o complicar l’accés als càrrecs pot tenir un efecte dissuasiu. L’estratègia ha de ser intel·ligent i proporcionada. Cal evitar els mecanismes complexos i optar per alternatives adaptades a les característiques del país com les que el mateix GRECO proposa: auditories externes periòdiques o formacions obligatòries en ètica pública o assessorament per gestionar conflictes d’interessos. La transparència no tan sols es guanya amb lleis, és un compromís cultural. La ciutadania ha de percebre que les institucions són honestes i que es prenen mesures per evitar qualsevol ombra de corrupció. I hauríem de rebre les recomanacions més com una oportunitat que no pas com una càrrega.