Sostenibilitat ancestral
Andorra reforça patrimoni i tradició amb el reconeixement per part de la Unesco de la tècnica de la pedra seca
La tècnica ancestral de la pedra seca, que utilitza únicament l’encaix de pedres sense morter, ha definit el paisatge agrari i arquitectònic del Principat durant generacions, configurant terrasses, murs de contenció i camins funcionals i sostenibles. El reconeixement de la Unesco forma part d’una candidatura col·lectiva que es va iniciar el 2018 amb països mediterranis com Espanya, França, Grècia i Itàlia. L’ampliació, que inclou ara Andorra i altres nacions com Àustria, Bèlgica i Irlanda, posa en relleu el caràcter universal d’aquesta modalitat constructiva, un exemple d’adaptació harmònica entre les persones i el medi natural. En el cas d’Andorra, és part essencial del seu paisatge cultural i una font de coneixement sobre l’evolució de les activitats rurals al llarg del temps. Aquest reconeixement s’afegeix a altres inscripcions en què Andorra participa. Les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, inscrites el 2015, celebren una tradició compartida amb Espanya i França que uneix les comunitats a través de rituals antics. Les Festes de l’os dels Pirineus (2022) i la Transhumància (2023), també amb una dimensió transnacional, reflecteixen el valor de les pràctiques que connecten cultura i territori. En aquest context, Andorra continua consolidant el seu paper en la preservació del patrimoni immaterial. La implicació de diverses institucions i entitats, com ara Cal Pal, coimpulsor del programa Primera Pedra, promouen el coneixement i la difusió de la pedra seca mitjançant cursos d’artesania, rutes guiades i projectes de restauració. Les col·laboracions amb entitats transnacionals, com ara el projecte PETRA, reforcen els vincles amb altres països i impulsen l’intercanvi de coneixements tècnics i culturals. La pedra seca simbolitza més que una tècnica constructiva: és un llegat de respecte pel medi ambient i de connexió profunda amb el territori. El reconeixement també dona continuïtat als esforços per reivindicar i honorar la cultura i la història, com la candidatura transnacional del Coprincipat com a patrimoni mundial.