Política i ètica
Andorra Endavant supera un cop més la línia vermella de l’exercici responsable de la fiscalització del Govern
La consellera d’Andorra Endavant Noemí Amador ha demanat al Govern documentació detallada dels protocols de salut mental, especialment els que regeixen els internaments i les mesures de seguretat per prevenir situacions d’abús o agressions entre pacients. Aquestes peticions, que cal situar dins de la tasca de control que la Constitució atribueix al Consell General, s’emmarquen, i així ho reconeix la parlamentària en el comunicat de premsa, en queixes que ha recollit la formació sobre ingressos forçosos o una denúncia recent d’abús sexual entre pacients. Andorra Endavant supera un cop més la línia vermella de l’exercici responsable de les funcions que el poble li ha delegat. Davant d’aquesta situació, sorgeix una pregunta clau: quin és el límit entre la legítima fiscalització política i la difusió prematura de queixes no comprovades que poden posar en risc la reputació de persones i institucions? La formació té el dret i el deure de traslladar al Govern les presumptes irregularitats que pugui detectar per aturar immediatament qualsevol vulneració de drets fonamentals, especialment en situacions tan greus i sensibles, i donar suport als afectats perquè presentin les corresponents denúncies. No obstant això, les acusacions públiques sense proves concloents generen desconfiança i alarma social. Les institucions sanitàries, i en particular els professionals de la salut mental, desenvolupen una tasca fonamental que requereix una protecció especial. Les declaracions públiques han de ser precises i responsables per evitar danyar irreversiblement la credibilitat del sistema, fet que no impedeix que Andorra Endavant actuï en paral·lel. Els ciutadans tenen dret a un sistema sanitari que no tan sols sigui eficient, sinó que també respecti els seus drets i dignitat. Però aquest dret no es pot utilitzar com a justificació per sembrar dubtes sense fonament sòlid, erosionar el Govern o obtenir rèdits polítics perquè la responsabilitat política no tan sols implica denunciar, sinó actuar amb prudència i lleialtat.