Els impactes del ‘sí’ i del ‘no’

Són temps d’enquestes i debats. La platea del Centre de Congressos, que va assistir dijous a una interessant confrontació dialèctica entre partidaris del sí i del no a l’acord amb la UE, organitzada pel Col·legi d’Economistes, va emetre via enquesta telemàtica el seu particular veredicte. Es van imposar els detractors de l’associació en les dues votacions (abans i després del debat), però amb un escàs i minvant marge percentual. A l’escenari, no obstant això, l’argumentació de dos economistes amb experiència en gestió pública com Gilbert Saboya i Maria Cosan en pro de l’entrada al mercat únic europeu no va tenir rival. L’enquesta que AR+I farà pública la setmana vinent, amb un mètode més representatiu, i que, segons els primers indicis, revelaria una majoria social del no, aportarà més informació de l’estat de la qüestió al carrer. El referèndum, però, no és ni avui ni demà. L’endarreriment europeu en la revisió i, per tant, el tancament de l’acord l’ha retardat com a mínim fins a la tardor de l’any vinent. Queden molts mesos per analitzar els pros i contres d’un acord que en el curt termini tindrà escassa repercusió en el dia a dia i que, en tot cas, no serà tan perceptible com ho va ser l’entrada en vigor el 1991 del tractat comercial. El debat, que, com en el cas d’ahir, ha d’anar ampliant la perspectiva més política amb la visió de la societat civil, va defugir el territori més emocional per situar-se en el contingut de l’acord inclosos els aspectes més tècnics. L’anàlisi i la discussió pública no pot, això no obstant, centrar-se en els pros i contres del sí. També cal preveure l’altra derivada, perquè és tan important o més: les conseqüències i els plans alternatius en cas d’un eventual rebuig al referèndum, tant en les relacions amb Brussel·les com amb els dos estats veïns. I aquí els opositors –tant el conseller general Pol Bartolomé, amb una posició més matisada, com l’empresari Albert Gomà, partidaris de mantenir l’statu quo– van reconèixer obertament i amb honestedat que el no comportava també uns “riscos” difícils d’avaluar.