Les dues cares del creixement
El repte és assegurar que els avenços arribin a tothom, especialment a qui encara afronta dificultats
Les dades sobre el cost de la vida i la distribució dels ingressos mostren una realitat amb llums i ombres. L’augment de les rendes més altes, amb un creixement del 27,3%, i de les més baixes, del 25%, supera àmpliament la inflació acumulada del 10,6%. Segons la ministra Conxita Marsol, això evidencia que la majoria de la població ha millorat el poder adquisitiu en els darrers anys. Tot i aquest balanç positiu, el 13,6% de la població es troba en risc de pobresa, i un 7,3% pateix privació material severa. Aquestes xifres, que són més favorables que les d’altres països veïns, continuen sent preocupants. Marsol atribueix part d’aquesta desigualtat a l’arribada de professionals amb més capacitat econòmica, un fenomen que amplia la bretxa entre les rendes més altes i les més baixes. El llindar de la pobresa, situat en 16.102 euros anuals, posa de manifest com el cost de viure a Andorra ha augmentat significativament. Aquest increment, d’uns 4.000 euros en els darrers cinc anys, reflecteix l’encariment de l’habitatge, l’energia i altres béns essencials. Per fer-hi front, el Govern ha implementat mesures com l’increment del salari mínim, la congelació dels lloguers fins al 2027 i les ajudes per a la compra de la primera residència. També s’han iniciat converses amb les entitats bancàries per facilitar l’accés a la propietat, un gest que genera expectatives positives, però que encara s’ha de materialitzar. En el sector de l’habitatge, el 13,8% de la població es troba en situació de sobrecàrrega dels costos, una xifra inferior a la d’Espanya (24,2%) i França (17,5%). Tot i que s’ha produït una lleugera millora respecte al 2021, aquest problema continua afectant moltes famílies. A més, la pressió del mercat immobiliari, especialment per les inversions estrangeres, ha incrementat el cost de la vida per a les llars andorranes. Les dades, en molts aspectes, són positives i reflecteixen avenços significatius. Tanmateix, encara queda molt camí per recórrer. El creixement ha de ser inclusiu i sostenible, assegurant que beneficiï tothom.