Dipòsit legal i digital
La llei estableix un marc específic per a les publicacions en línia amb directrius per a editors i productors
El dipòsit legal és una de les fórmules que l’Estat té per assegurar l’accés i la conservació de la producció bibliogràfica, discogràfica o audiovisual. La principal novetat que recull el nou projecte de llei elaborat pel Govern, que haurà de ser debatut al Consell General, és la incorporació de nous suports, eminentment digitals, i formats com els videojocs, els programes d’ordinador, les bases de dades i els documents electrònics en línia. El text pretén recollir la diversitat de materials creats al país, però amb una visió àmplia que reconeix la transformació que ha experimentat la producció cultural, en un moment de creixement exponencial del digital. A més, tots els materials editats o produïts o vinculats a Andorra quedaran protegits sota aquesta normativa. El text, emmarcat en el pla estratègic de la cultura 2030, també redueix la càrrega per als productors culturals. Es disminueix el nombre d’exemplars requerits en suports físics i s’incorpora l’Arxiu Nacional com a institució dipositària, reforçant l’eficiència i la sostenibilitat del sistema. La Biblioteca Nacional continuarà gestionant el dipòsit, però cedirà part dels materials a l’Arxiu Nacional per a la seva preservació a llarg termini. També és nou l’establiment d’un marc específic per a les publicacions en línia, amb directrius clares per als editors i productors. Aquesta iniciativa assegura que el patrimoni digital andorrà es registri i es preservi amb rigor, tot i les complexitats inherents del format. Tot i els avantatges, la reforma planteja desafiaments. És crucial que no esdevingui una càrrega per als creadors independents o petits editors, que sovint disposen de recursos limitats. Alhora, el règim sancionador proposat haurà d’estar equilibrat per fomentar el compliment sense penalitzar injustament. El dipòsit legal és molt més que un requisit administratiu: és una eina clau per preservar la identitat cultural en un món globalitzat. La incorporació dels formats digitals assegura que la història contemporània es mantingui viva i accessible per a generacions futures.