Ritme insostenible

Andorra viu un moment crític en la gestió territorial i urbanística. La proliferació descontrolada de construccions, amb un ús sovint irracional del sòl, no tan sols amenaça el paisatge i l’entorn natural del país, sinó que també posa en risc la cohesió social, la qualitat de vida i l’accés a recursos bàsics com ara l’habitatge. Les retencions i embussos arreu del país, agreujats les darreres setmanes, són una mostra de les dificultats per gestionar el creixement de població. En aquest context, la creació al Consell d’una comissió d’estudi per analitzar i redirigir el model urbanístic, amb el suport unànime de tots els parlamentaris, és necessària i oportuna. Però aquesta iniciativa, per si sola, no serà suficient si les conclusions que se n’extrauen no són aplicables i, sobretot, aplicades. La reforma del sistema de pensions també és extremament urgent, però, de moment, els tres anys de treball de la comissió especial de seguiment no han provocat cap resultat pràctic. La necessitat imperiosa d’un debat global sobre el model de país contrasta amb els tempos de les institucions. Ha hagut de passar un any i mig de legislatura perquè s’aprovi la creació d’un grup de reflexió que té mesos al davant per extreure unes conclusions cada cop més marcades per la proximitat electoral. El repte principal no recau a llistar els problemes, que són més greus dia a dia, sinó a identificar amb claredat les solucions i executar-les. La falta d’un estudi a consciència sobre els límits de càrrega global i les limitacions i la diversitat de criteris emprats en els encarregats pels comuns és un hàndicap important, però no hauria de ser una excusa per allargar les compareixences i debats en el temps. La comissió d’estudi és una oportunitat per rectificar el rumb, però la utilitat dependrà de la voluntat i la valentia política, i de la capacitat d’implementar les reformes necessàries amb determinació i rigor. El temps de les bones intencions i els debats sense resultats palpables ja ha passat. El creixement sostenible no és només una opció, és una necessitat urgent.