Divulgador de l’andorranitat
Pere Moles Aristot va reivindicar que la identitat no es construeix des de l’oblit, sinó des de la memòria
Andorra acomiada la posobra de Nadal Pere Moles Aristot, un referent de la nostra història contemporània. La seva trajectòria, que abraça l’àmbit polític i el cultural, va centrar-se en la defensa dels valors i la projecció d’un país que, a partir de les institucions històriques, com ara el Coprincipat, fos capaç d’incorporar els principis bàsics d’un estat de dret i obrir-se al món. Amb un paper actiu al comú escaldenc i al Consell en diverses legislatures, va seguir el procés constituent com a ciutadà, amb una veu personal i crítica. Un cop aprovada la Carta Magna, va ocupar un escó, en representació del recentment fundat Partit Liberal, a Casa de la Vall, des d’on va participar activament en l’elaboració de les lleis fonamentals per bastir el nou edifici constitucional. Moles va aportar estabilitat, diàleg i compromís en una legislatura marcada per la fragmentació i les tensions al Consell. La seva veu, moderada i conciliadora, va ser clau per, des de posicions conservadores, integrar perspectives diverses. Moles, molt arrelat a Escaldes i al seu teixit social i cultural, no va ser només un polític, també va ser un humanista que va dedicar l’obra a reivindicar la identitat i el patrimoni cultural. Amb una mirada que traspassava la immediatesa de la política, va saber captar la importància de la pervivència de les tradicions i les històries que conformen l’ànima del país. Aquest neguit el va portar a escriure obres avui imprescindibles per entendre la memòria i la idiosincràsia d’Andorra, com ara Els andorrans som així o Un tomb per Andorra a través de la seva història. Amb un estil senzill i proper, Moles Aristot barrejava fets històrics i llegendes, reivindicant un passat tant racional com màgic. Aquesta visió, tan arrelada a la seva personalitat, es va reflectir en la seva acció política. Aquest “andosí andorrà”, com el va definir Jordi Pasques, ha estat un pont entre el passat i el futur, un home que va entendre que la identitat d’un país no es construeix des de l’oblit, sinó des del respecte a la memòria i a les particularitats.