Regularització dels autònoms
La regularització de cotitzacions afecta un 16% dels autònoms, amb 2,5 milions d’euros per recuperar
La recent regularització de la cotització dels treballadors per compte propi impulsada per la CASS posa en evidència la complexitat d’un sistema que busca adaptar les aportacions a la realitat econòmica de cada autònom. El procés, que ha afectat 1.400 treballadors aquest any –un 16% dels afiliats d’aquesta categoria–, és fruit de l’aplicació d’una normativa del 2019 que, tot i les bones intencions, ha quedat atrapada en un sistema de tramitació que no va rebre la informació necessària fins a final del 2022. Aquest retard ha propiciat situacions irregulars, tant per excés com per defecte, que ara s’intenten corregir. Tot i que el mecanisme sembla avançar amb més celeritat gràcies a la col·laboració amb Tributs, el procés de revisió ha evidenciat mancances estructurals que han perjudicat tant el sistema com els afectats. Per una banda, la declaració voluntària dels autònoms no s’ha traduït sempre en cotitzacions ajustades a la realitat econòmica dels negocis. Per l’altra, la dependència d’un sistema administratiu que no ha estat àgil fins ara ha suposat un desequilibri financer per a la Seguretat Social i, en alguns casos, una càrrega inesperada per als treballadors afectats. Els 2,5 milions d’euros que la CASS preveu recuperar entre aquest any i el vinent són una xifra important per al sistema públic, però la prioritat hauria de ser assegurar una relació més fluida entre els autònoms i l’administració. La nova normativa, que inclou ajustos per a aquells que vegin reduïts els seus ingressos en un 25% o més, així com incentius socials com ara les reduccions per conciliació, són passos en la direcció correcta. El desafiament, però, no tan sols recau en l’autònom, sinó també en una administració que ha de garantir que aquestes mesures es comuniquin i s’implementin amb claredat i sense provocar incerteses. La Seguretat Social afronta una tasca necessària per estabilitzar el sistema, guanyar la confiança d’un col·lectiu essencial per a l’economia nacional i assegurar la sostenibilitat futura del model.