Topalls de construcció
La visió a llarg termini i la protecció del territori fan necessària la revisió de les normes de gestió del sòl
El posicionament de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda) favorable al nou mecanisme urbanístic aprovat pel comú de la Massana, que fixa un sostre màxim d’edificació anual, evidencia que més enllà de les visions contraposades dels conservacionistes i dels agents econòmics del sector, hi ha marge per a grans acords per garantir un creixement sostenible, coherent i respectuós amb el medi ambient. La patronal defensa l’extensió d’aquest model a escala nacional, una solució que mentre no es prenen mesures estructurals que incloguin un replantejament de la Llei del sòl serviria per racionalitzar la construcció, que viu un boom exponencial. Les empreses de la construcció tenen clar el caràcter cíclic d’un sector que ha patit en el passat serioses correccions. Aquesta planificació estratègica no tan sols permet evitar una expansió descontrolada, sinó que també dona estabilitat a una activitat que té un important pes en el PIB andorrà. L’Acoda es decanta per aquest sistema, inspirat en la normativa suïssa, i aposta obertament per altres solucions, com la classificació del sòl en diverses categories, com ara habitatges, infraestructures comercials i espais industrials, fixant topalls màxims en cadascuna. Amb aquesta fórmula es pot garantir una planificació urbana més ordenada i adaptada a les necessitats locals, alhora que es preserva el paisatge i es protegeixen les zones sensibles. En el context actual, en què el volum de projectes en curs supera la capacitat del sector i genera desequilibris en l’oferta i la demanda, aplicar aquest model a escala nacional seria una resposta sensata. Aquesta solució, però, ha d’anar condicionada a les conclusions del treball del Govern i el Consell, que ha activat una comissió d’estudi, en aquest àmbit. La revisió de les directrius generals d’ordenació territorial, introduint-hi el criteri de la sostenibilitat, i l’ampliació dels estudis de càrrega, que han de servir com a marc de referència per als comuns, són essencials per actuar amb visió a llarg termini i protegint el medi ambient.