Teletreball al Govern
La regulació és la clau de volta perquè la fórmula esdevingui una alternativa per al treballador
La pandèmia va obligar a crear els dispositius exprés perquè la feina d’administracions i empreses no s’aturés pel risc de contagis. I d’aquesta manera es va impulsar el teletreball, per pura necessitat. Des de llavors el sector públic ha fet passos tímids per institucionalitzar aquesta fórmula. Fa uns mesos la publicació d’una regulació específica del comú d’Ordino va evidenciar que treballar des de casa tornava a ser una fórmula residual al sector públic. De la banda comunal, tot just l’havia creat Ordino, Escaldes-Engordany ho recollia a la seva normativa de funció pública i Sant Julià hi estava treballant per regular-ho. I també estava en el procés d’impulsar una normativa al respecte el Govern, ara ja en vigor. Malgrat que el mateix executiu i algun comú sí que han estat autoritzant ja el teletreball en algunes circumstàncies, la regulació és la clau de volta perquè la fórmula esdevingui una autèntica alternativa per al treballador. Aclareix tots els aspectes relacionats amb el vessant logístic –connexió, material tècnic–, deixa clar des d’on es pot teletreballar –domicili habitual– o com es farà el control de la jornada laboral i no la tracta com una possibilitat per motius de força major, sinó com una fórmula per contribuir a la conciliació familiar i que deixa enrere conceptes que haurien de ser caducs, com ara que l’empleat només rendeix si està en un entorn laboral controlat. La normativa de l’administració central impedeix que es pugui fer teletreball divendres i dilluns, possiblement per evitar suspicàcies i picaresques com ara aprofitar per allargar el cap de setmana i connectar-se des d’una segona residència, però els mitjans i les dinàmiques laborals són més que suficients per dirimir si l’empleat públic ha aprofitat la jornada de feina o no. El món del treball està evolucionant, les noves generacions que s’hi incorporen tenen altres demandes i necessitats, i captar i retenir talent, aquesta fórmula que tant es repeteix, insta les polítiques de recursos humans a incorporar aquestes alternatives. Al sector públic i al privat.