Evitar morir d’èxit
El pas d’un model turístic basat en el volum a un altre que ho fa en el luxe i l’alt poder adquisitiu no és fàcil ni ràpid
El Nadal ha permès a les estacions d’esquí recuperar-se parcialment de la falta de neu per la Puríssima. I diem parcialment perquè l’arrencada de la temporada té un pes fonamental en els resultats finals. Les bones xifres de les festes, gràcies a les nevades i a la capacitat dels equips tècnics per mantenir la neu, han donat continuïtat a un mes de novembre amb gran afluència de turistes i visitants. Tot i no disposar de les dades globals del tancament d’any, algunes xifres parcials, com ara els resultats de Caldea o el nombre de dies d’esquí venuts, permeten esperar uns resultats excel·lents. Si la cara d’aquest boom turístic és l’impacte sobre els comptes dels principals agents del sector i, de rebot, per a la resta d’empreses i negocis, la creu, sense cap dubte, han estat les grans cues i els moments de col·lapse a la xarxa i l’eix urbà. Les retencions han estat constants al llarg de tot el Nadal complicant-se encara més amb els talls de carrers per la inauguració del Poblet de Nadal o per la cavalcada. Destinar un parell d’hores a cobrir una distància que en circumstàncies normals es recorreria en menys de 30 minuts no tan sols empitjorà l’experiència del visitant, sinó que també afecta la productivitat, incrementa els índexs de contaminació, situa al límit els recursos del país i posa fi a la paciència dels locals. Aquestes festes són un gran exemple, tot i que hi comenci a haver algun brot verd en diversificació econòmica, de com el país està lligat a un model turístic basat en el volum. Hi ha marge de maniobra per anar augmentant el tiquet mitjà i així s’està treballant amb resultats prou palpables. Ara bé, la captació d’un turisme de luxe no és evident i les transicions són complicades, especialment perquè el gros dels establiments i del personal se situa molt per sota dels estàndards exigits per fer el salt. La llei òmnibus posa algun pedaç per intentar el retorn de pisos turístics al mercat de lloguer, però més enllà de l’impacte sobre l’habitatge no es pot deixar córrer més el temps sense afrontar un autèntic debat sobre el model.