Història d’un sistema educatiu

L’obra esdevé un instrument essencial perquè les vivències que van bastir i acompanyar la creació d’un sistema educatiu des de zero no caiguin en l’oblit. El que va començar com un projecte amb espais en precari i fruit del convenciment d’un grapat de professionals i famílies és avui, més de quaranta anys després, l’escola que assumeix el volum d’alumnat més gran del país, una fita assolida gràcies a la confiança guanyada durant tot aquest temps. Ha suposat una feina i una inversió ingents. Va apostar per un model pedagògic innovador, que ha necessitat recursos humans i materials, i al llarg dels anys s’ha hagut d’anar dotant d’espais per assumir els nous cicles educatius i el volum creixent d’estudiants. Com relaten les mateixes autores, en alguns moments aquesta consolidació no va ser evident, com quan els dubtes van planar sobre si allò que havia començat amb el cicle de maternal tindria també primera ensenyança, perquè ja deixava de ser un assaig per entrar formalment en l’ensenyament obligatori. El compromís va fer possible culminar el circuit amb el batxillerat i la fita de l’entrada dels primers alumnes a estudis superiors universitaris fora del país, cosa que implicava l’homologació definitiva. L’escola es va dotar de l’alternativa de la formació professional, per acabar de completar l’estructura i absorbir també els alumnes que buscaven altres camins després de l’educació obligatòria. Ara, en plena maduresa, afronta reptes importants i s’ha tornat a veure sotmesa al judici públic. L’avaluació de resultats de l’informe PISA va evidenciar les febleses de l’alumnat en competències bàsiques i la necessitat d’incorporar canvis per reforçar-les. En paral·lel, a partir del curs vinent es reformula l’ús de les pantalles i es prescindirà progressivament de l’iPad a l’aula, una revolució en el seu dia, però que ha demostrat buits que impacten en l’aprenentatge. A més, ha de respondre als reptes compartits i associats a l’evolució social. I parar atenció a un cos docent que reclama millores laborals. No és poca cosa.