La feina, en horari laboral

Al sector privat són evidents les dificultats per assentar una cultura favorable a la negociació amb el personal

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

S’ha de contestar a trucades, correus electrònics o missatges de WhatsApp de feina quan el treballador ja ha complert la jornada laboral o està gaudint d’un dia festiu o d’un període de vacances? Aquest debat ha pres embranzida els últims anys quan aquesta connexió permanent que ens han portat els telèfons mòbils també ha acabat esquitxant l’àmbit laboral. El Consell General respon amb una negativa i la plasma a les bases reguladores de la jornada laboral, els horaris i les vacances que ha aprovat per fixar la jornada laboral –39 hores setmanals–, les vacances –27 dies hàbils– o els horaris –intensius els divendres i en períodes de vacances escolars–. Allà s’hi deixa clar que un treballador té tot el dret a desconnectar quan està en el seu temps lliure i que ni se li poden demanar responsabilitats ni sancionar-lo per no estar disponible. Una mesura que té tota la lògica i que protegeix el treballador. Hi ha tot d’estudis, de veus expertes, que apunten que el rendiment dels treballadors no és fruit de les hores que acumulen a la feina, que el descans, el temps per al lleure, per a la família incideixen en positiu en el compromís amb el lloc de treball. La normativa aprovada per la Sindicatura apunta en aquesta direcció, acompanyada d’un reguitzell de possibilitats de flexibilitat horària –inclòs el teletreball– o de permisos administratius –retribuïts, parcialment retribuïts i no retribuïts– per afavorir que el treballador cuidi la família, estudiï o atengui assumptes de caràcter personal. Una regulació certament beneficiosa per al personal que novament posa sobre la taula la bretxa entre el sector públic i el sector privat, en què són evidents les dificultats per assentar una cultura favorable a escoltar les necessitats dels treballadors i plasmar-les en eines com ara els convenis col·lectius. La classe política no ha de perdre de vista aquesta distància i té una responsabilitat perquè és la que legisla. I la realitat evidencia que l’intent de fomentar la negociació col·lectiva no arrenca i que potser cal un replantejament.

tracking