Xifres preocupants
El volum de casos denota comportaments que no es minimitzen tot i els esforços en educació sexual
La interpretació de l’augment dels casos relacionats amb delictes contra la llibertat sexual –del 27% respecte a l’any anterior–, amb una pujada notable dels constitutius de violació –del 53%–, és complexa. Podem deduir que es tracta d’un increment preocupant de les conductes delictives en un àmbit tan greu? O el que es constata és que hi ha més denúncies, que els passos endavant per facilitar entorns segurs a les víctimes, la major informació, l’embranzida del moviment feminista, han contribuït a fer que una part d’aquests fets deixin de ser invisibles? El fiscal general va esgrimir ahir aquest segon factor com un dels motius que poden explicar l’increment i unes dades globals que va destacar per la gravetat d’allò que es denuncia. En números absoluts són 23 casos de violació, dos per mes, en una comunitat de 85.000 persones augmentada, això sí, pel volum de població flotant que suposen els visitants. El global de delictes contra la llibertat sexual va sumar 127 causes, un 27% més que l’any anterior, amb més agressions sexuals i abusos, i més dossiers relacionats amb pornografia infantil. Aconseguir trencar la barrera de la reticència a denunciar és sens dubte un pas endavant, la invisibilització dels casos, al cap i a la fi, contribueix a una sensació d’impunitat que el que fa és perpetuar el problema. Però sigui com sigui, el volum de casos és alarmant perquè denota la persistència d’uns comportaments que no es minimitzen tot i els esforços en educació sexual o en pedagogia sobre la igualtat. Malauradament, hi ha un corrent que intenta defugir el problema assenyalant les falses denúncies o el suposat radicalisme dels nous corrents feministes. Però estem parlant d’afers judicialitzats i tindríem un problema molt greu si desconfiéssim de la protecció a la presumpció d’innocència dels tribunals i de les garanties de les instruccions dels casos i de les vistes orals. Òbviament, la justícia també s’equivoca, però hi ha suficient recorregut perquè el que erra un tribunal ho esmeni una instància superior.