Planificació urbanística urgent

L’ordenació del territori requereix una estratègia nacional per un creixement sostenible i equilibrat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les compareixences del Col·legi d’Enginyers i de l’Associació de Contractistes d’Obres davant la comissió legislativa que estudia el creixement sostenible han posat de manifest una realitat inqüestionable: la planificació urbanística i territorial d’Andorra no pot seguir depenent únicament de decisions parroquials, sinó que ha de respondre a una visió nacional i a llarg termini. Durant anys, el desenvolupament del país ha avançat a un ritme accelerat, sovint sense una estratègia clara sobre com gestionar els recursos limitats del territori. Els enginyers han advertit que el sòl és un recurs finit i que cal garantir-ne una reserva ordenada per a infraestructures clau com ara escoles, centres sanitaris, transport públic i fins i tot equipaments menys populars però indispensables, com abocadors i depuradores. Sense una planificació nacional, aquests projectes es converteixen en una font de conflictes locals que dificulten la seva execució i posen en risc la sostenibilitat del creixement. Els constructors, per la seva banda, han proposat fixar quotes d’activitat basades en un sostre demogràfic realista i assumible pel país. No es tracta d’aturar el creixement, sinó de fer-lo viable i estable. Els episodis de pujades i baixades sobtades del sector, accentuats per canvis legislatius com ara les moratòries o les restriccions a la inversió estrangera, han demostrat que la improvisació genera incertesa i tensions. L’estabilitat urbanística i econòmica passa per definir un model clar i aplicable de manera homogènia a tot el territori. Les solucions han d’incloure mecanismes de compensació per als propietaris afectats per les reserves de sòl, ja sigui amb compra directa, trasllat de drets urbanístics o increments d’edificabilitat en altres zones. Però el més important és actuar amb celeritat. La falta de planificació ha portat Andorra a una situació límit, i cada any que passa, les opcions per ordenar el territori es redueixen dràsticament. Pensar en el llarg termini no és una opció, és una necessitat urgent.

tracking