L’habitatge centra el debat

El debat sobre el pressupost del 2025 ha tornat a posar al centre de la discussió política la qüestió de l’habitatge, una problemàtica que segueix sense una resposta clara tot i les inversions milionàries que el Govern ha compromès en els darrers anys. L’executiu defensa que destinar més de 70 milions entre el 2023 i el 2025 per ampliar el parc públic de vivendes i 6,4 milions en ajudes al lloguer és una mostra inequívoca del compromís per garantir un accés digne a l’habitatge, però l’oposició considera que les mesures adoptades són insuficients per revertir la tendència alcista dels preus. Concòrdia va alertar que el pressupost preveu un volum d’especulació immobiliària de 190 milions d’euros, una dada que, segons el seu líder, Cerni Escalé, posa en evidència que l’executiu evita aplicar mesures que puguin incomodar els grans propietaris i inversors. Des del PS, es va denunciar un model assistencialista que no resol el problema de fons i es va acusar el Govern d’haver reaccionat tard a una situació que ja s’arrossegava des del 2017. Demòcrates, per la seva banda, va defensar que les polítiques d’habitatge han evolucionat i que l’adquisició de crèdits per comprar vivendes forma part d’una estratègia estructural i no d’una improvisació. Més enllà de les xifres i els retrets encreuats, el debat posa en evidència que la crisi de l’habitatge continua sent un dels grans reptes d’Andorra i que les solucions aplicades no han estat suficients per frenar l’escalada dels preus. Les ajudes poden alleujar situacions concretes, però si el mercat segueix regit per la lògica especulativa i l’oferta no creix al ritme necessari, difícilment es garantirà un accés assequible a la vivenda. El fet que el pressupost prevegi un dèficit de 35 milions que podria acabar en superàvit, com ja ha passat en anys anteriors, reforça la percepció que el Govern té marge d’actuació i que l’habitatge hauria de ser una prioritat encara més gran. En definitiva, la votació del pressupost deixa clar que el consens sobre aquest tema segueix sent llunyà i que, mentre el preu de la vivenda continuï inassolible per a molts, el debat seguirà sent una de les grans qüestions pendents de la política andorrana.