Demandes dels sanitaris

Desigualtats salarials dins de la mateixa organització, una jornada laboral més llarga que als països veïns i una política retributiva que no satisfà els professionals són els elements que han fet créixer la tensió dins de l’hospital, segons el portaveu de la branca sanitària de l’USdA, Jordi Samsó, en una entrevista al programa Parlem-ne, de Diari TV. A aquesta situació s’afegeix la manca de resposta tant del SAAS com del ministeri de Salut a les demandes del comitè d’empresa, fet que ha generat un desgast evident entre els treballadors. Tot plegat, en un any en què s’hauria de renovar el conveni col·lectiu i, en canvi, no s’han iniciat converses formals perquè la proposta de negociació relega el comitè d’empresa a un paper secundari i perquè aquest mateix comitè es troba en una situació d’interinitat per la dimissió de membres i el bloqueig del nou president per part d’Inspecció de Treball, que s’hauria de resoldre en l’assemblea convocada per als pròxims dies. La situació arriba cinc anys després de la pandèmia i d’uns aplaudiments que ara semblen llunyans mentre el personal sanitari es considera ignorat. Els treballadors reclamen establir 14 pagues fixes anuals, recuperar les retribucions per objectius i revisar complements salarials com les guàrdies localitzables, a més de reduir progressivament la jornada laboral fins a les 35 hores setmanals. Una condició indispensable, segons el sindicat, per fer més atractives les condicions laborals i atreure professionals, ja que els salaris són similars als de l’entorn, però el cost de la vida a Andorra ho complica tot. A més, Samsó acusa la directora del SAAS, Meritxell Cosan, de fer demagògia quan diu que reduir la jornada laboral és inviable perquè faltaria personal, argumentant que si les condicions fossin millors hi hauria més candidats. El sindicat denuncia que la direcció ha ignorat les seves peticions i que ha volgut iniciar el diàleg sense consensuar els interlocutors, fet que consideren una estratègia per diluir la seva força. La tensió no s’apaivagarà mentre els representants dels treballadors es considerin menystinguts i la direcció no es mostri disposada a negociar millores reals.