El dret a l’accessibilitat
El 2028 serà l’any límit per eliminar totes les barreres d’accessibilitat i garantir una inclusió real
El Govern ha posat data límit a l’eliminació de totes les barreres d’accessibilitat al Principat i el 2028 ha de ser l’any en què cap persona es trobi amb obstacles per accedir a espais, serveis o processos administratius, una fita que arriba tard, però que representa un avenç necessari per a una societat realment inclusiva. La nova llei d’accessibilitat universal vol superar l’antiga legislació del 1995 i garantir la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal de totes les persones, no tan sols aquelles amb discapacitats físiques, sinó també amb dificultats cognitives o comunicatives, una regulació que busca un canvi estructural perquè l’accessibilitat no sigui vista com una obligació, sinó com una condició inherent a qualsevol servei públic o privat. El fet que els establiments oberts abans de l’entrada en vigor de la llei hagin d’elaborar un pla d’accessibilitat és un pas positiu, però caldrà veure quins seran els criteris concrets i quines ajudes s’oferiran per fer-los efectius, ja que no es pot permetre que la normativa quedi en paper mullat ni que les excepcions s’acabin convertint en la norma, i és fonamental que l’administració actuï amb contundència per garantir el compliment de la llei i que les sancions siguin efectives i proporcionades. Més enllà de les barreres arquitectòniques, cal destacar el compromís per eliminar les barreres cognitives, ja que l’accés a la informació en formats adaptats i la introducció d’una persona de suport en la comunicació són mesures necessàries perquè totes les persones puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions i l’accessibilitat no pot ser un privilegi, sinó un dret fonamental que no depengui de la bona voluntat dels establiments. El suport de les associacions és clau per legitimar aquesta reforma i les entitats han estat reclamant aquesta actualització des de fa anys i ara celebren aquest avenç, però recorden que la inclusió no s’aconsegueix només amb lleis, sinó amb un canvi de mentalitat col·lectiu, i la societat andorrana té una oportunitat per fer un pas endavant i convertir l’accessibilitat en un principi fonamental que garanteixi la igualtat de tots els ciutadans.