La urgència de les pensions
El problema s’endarrereix, però no desapareix, i les mesures són necessàries, malgrat el cost polític que puguin tenir
La legislatura passada una comissió legislativa va començar a treballar sobre la reforma de les pensions, els consellers van escoltar propostes –també la de la CASS, exposada per l’expert que els va ajudar a formular-la, José Antonio Herce–, van arribar les eleccions i el treball es va interrompre. La comissió es va renovar un cop es va constituir l’arc parlamentari sorgit dels comicis, però freguem l’equador de la legislatura i les eventuals modificacions segueixen al calaix. Garantir la sostenibilitat del sistema és aparentment prioritari, però el que sempre acaba passant és que sorgeix una nova urgència més important que aquesta. Les d’aquesta legislatura són l’acord d’associació i l’habitatge. Són, a més, dos melons amb una forta càrrega de desgast polític. Suposaria afegir-ne un altre amb mesures que segurament tindran un destacat component d’impopularitat, per tant, és possible que les ganes d’obrir-lo siguin menors que zero. La guardiola, per ara, no pateix. Les darreres prediccions dels estudis actuarials no s’han complert i les cotitzacions estan garantint el pagament de les prestacions sense necessitat de recórrer als estalvis. El problema s’endarrereix, però no desapareix. Ho diu el Fons Monetari Internacional, que l’envelliment de la població tindrà un gran impacte, en pensions i sistema sanitari. Ara que l’economia creix –també ho diu l’informe de l’FMI– és el moment menys problemàtic per plantejar un dels canvis que han d’arribar tant sí com no: la pujada de les cotitzacions. Ajudaria a pal·liar les urgències, però en paral·lel és primordial començar a plantejar canvis més estructurals, que ataquin els problemes del model. També el de les pensions baixes. La pensió que li queda a una persona assalariada després d’una trajectòria professional de 40 anys hauria de ser suficient per viure amb solvència, sense necessitat d’haver d’acudir a les prestacions de tipus social. Malauradament, dades com les recollides a l’estudi recent sobre el cost de la vida constaten com la pobresa impacta en la gent gran.