Crispació màxima al SAAS
El conflicte s’intensifica amb la dimissió del comitè d’empresa i la incertesa augmenta
Les aigües mai han estat tranquil·les al SAAS, que es troba en un permanent estat de tensió i confrontació, tot i que la seva feina és essencial per a la societat andorrana. El SAAS i els seus professionals són els responsables de la salut de la població i aquest ambient constant de confrontació no hi ajuda gens. Després de la marxa del controvertit Josep Maria Piqué, hi havia l’esperança que amb la successora, Meritxell Cosan, hi hagués un canvi notable. No ha estat així i la crispació està arribant a uns límits incalculables, i encara és una incògnita quines seran les pròximes accions. No es tracta de triar un bàndol bo i un altre de dolent. S’ha de suposar que tots dos defensen els seus interessos i, per extensió, que l’hospital funcioni i només ompli titulars per la bona feina. El comitè d’empresa va dimitir en bloc dimarts a la nit. Va ser una sorpresa relativa perquè aquest supòsit planava com una de les possibilitats per posar fi a la interinitat del comitè, perquè Inspecció de Treball no reconeixia les noves incorporacions, entre les quals la de qui n’havia de ser el president. No es pot posar en dubte la legitimitat dels representants dels treballadors, que van ser elegits de manera democràtica. Les diferents lectures que es fan sobre la composició del comitè ha estat un dels punts de disputa. Però la campanya –per dir-ho d’alguna manera– que derivava en l’assemblea general extraordinària per decidir si calia fer eleccions parcials o totals per triar un nou comitè han fet esclatar la poca harmonia que quedava –si és que n’havia. Les declaracions de Cosan no ajuden a rebaixar els ànims ni a intentar una conciliació, tampoc la posició del comitè està dirigida a una entesa que es fa necessària per aconseguir els objectius de tancar un nou conveni col·lectiu que necessita la participació de responsables directius i del comitè d’empresa, com és comprensible. La delegació del vot ha aixecat sospites d’una banda i de l’altra, i després de tanta polèmica s’entreveu que el gran repte és reconèixer el personal com a funcionari.