Crisi demogràfica
La taxa de fecunditat a Andorra és de les més baixes del món, amb només 0,78 fills per dona
La crisi de la fecunditat a Andorra no és una casualitat, sinó el resultat d’un model social i econòmic que dificulta la conciliació familiar i castiga la joventut. Amb una taxa de fecunditat de 0,78 fills per dona, una de les més baixes del món, i una caiguda dràstica del 30% al 15,3% entre els joves en menys d’una dècada, el Principat s’acosta a una crisi demogràfica de proporcions preocupants. Els horaris laborals exigents i la dependència del comerç i l’hostaleria, sectors amb jornades inestables i caps de setmana ocupats, dificulten enormement la possibilitat de tenir fills. L’emancipació tardana, causada per l’elevat preu de l’habitatge i la precarietat laboral, també frena la formació de famílies. A més, el reagrupament familiar continua sent un laberint burocràtic amb unes exigències econòmiques elevades que impedeix que moltes parelles puguin establir-se amb estabilitat. Mentrestant, en societats avançades es promouen setmanes laborals més curtes i flexibilitat horària, i Andorra manté un teletreball testimonial i unes condicions que dificulten la natalitat. La solució passa per mesures valentes i estructurals. Incentivar el teletreball i flexibilitzar els horaris permetrien a les famílies conciliar millor. Insistir en la reforma de les ajudes a l’habitatge, amb incentius per a joves i famílies, ajudaria a l’emancipació. Alhora, la reducció de la setmana laboral seria una aposta valenta per atraure talent i fomentar la natalitat, sense perjudicar la viabilitat de les empreses. L’aposta per la fecunditat ha de ser un projecte de país, perquè el futur d’Andorra depèn de garantir una societat sostenible, amb condicions dignes per formar famílies i construir un demà equilibrat. Això ha d’anar acompanyat d’un canvi de mentalitat col·lectiu que posi en valor la importància d’una política demogràfica responsable i compromesa amb el benestar de la població i el creixement ordenat, perquè sense una població estable i en creixement no hi ha futur possible i qualsevol estratègia de desenvolupament quedarà greument compromesa a llarg termini.