Literatura i debat d'orientació política

Com ja sol ser habitual els moments més esperats del debat d’orientació política solen ser les rèpliques al discurs del cap de Govern. I va ser en aquell moment, com ja sol ser habitual, que la figura del president del grup demòcrata va brillar per sobre de la resta posant en relleu la seva talla tant de polític com d’orador. En una de les seves rèpliques el conseller Pere López va fer una referència a la novel·la El Gatopardo per criticar el suposat reformisme de DA però li va sortir el tret per la culata. El senyor Ladislau Baró (més conegut com Ladis com se li va escapar al senyor Pintat durant el debat) va resultar ser un excel·lent coneixedor de la novel·la i la seva rèplica va ser tan contundent com demolidora: vostès, les forces que es creuen més progressistes, tal com afirma el Príncep de Salina, són al final les que ho volen canviar tot perquè res no canviï. Bé, ja es un canvi substancial de matís del PS respecte al grup liberal, que el que vol és no canviar res perquè tot segueixi igual. Ja ens va quedar palès durant el debat amb el tema d’Europa, l’únic tema que va centrar el seu debat, i per defensar que ens hem de quedar quiets i posar el fre de mà. Fer de l’immobilisme la seva única raó de ser. Tal com va explicar el Ladis, el grup demòcrata defensa i ha dut a terme un reformisme moderat que és el que permet avançar. No es tracta de fer intents de grans revolucions, sinó de tenir la voluntat política de tirar endavant aquells canvis que són necessaris. Recomano llegir el llibre La Hora de los Chamanes, de Víctor Lapuente, on defensa i explica en detall que els països que han avançat més en tots els aspectes, i sobretot en els socials, ho han fet a través de petits canvis però continuats (que duen a terme els exploradors) i no de grans promeses de grans canvis que al final no són capaços de dur a terme (impulsats pels xamans). I aquests canvis no tenen a veure a ser suposadament de dretes o d’esquerres sinó de la voluntat d’avançar i no tenir por a tirar endavant aquests canvis. En definitiva, com ell explica, fugir dels xamans i fer confiança als exploradors. Per sort, tant en la passada com aquesta legislatura hi ha una majoria d’exploradors. Per desgracia, rodejats a banda i banda de l’arc parlamentari per xamans.