L'acusació popular: risc i perversió

No sempre és fàcil comparar els sistemes judicials dels diferents estats europeus, atesa la seva diversitat conceptual. El que apareix com una evidència en un lloc, és discutit en un altre i negat en un tercer. Tot i això, algunes característiques comunes els apropen. Entre aquestes, es pot esmentar la finalitat perseguida en un judici penal, que va dirigida al càstig de l’autor del delicte, dins el respecte dels valors propis a les societats democràtiques, entre els quals el dret a la defensa. En aquests procediments, es preveu igualment la presència dels perjudicats, que ho siguin de forma directa o indirecta, sempre que hagin estat personalment afectats. Ara bé, certs ordenaments jurídics van més enllà i admeten el que es coneix, en termes tècnics, com l’acusació popular, que permet a qualsevol, encara que no sigui perjudicat personalment, de fer costat al ministeri fiscal, en defensa d’un interès col·lectiu. Aquesta acció, força concorreguda en el territori del nostre veí del sud, justifica la intervenció en el procediment de tercers a la causa, els quals poden, a més de reclamar una condemna penal, sol·licitar que se’ls atribueixi una indemnització pecuniària. Tal com ho hem constatat recentment, aquesta facultat pot portar a uns excessos censurables. Així, dues pseudoassociacions que es dediquen, segons afirmen, a defensar l’interès general es veuen acusades d’extorsió. En efecte, segons les investigacions policials en curs, la seva finalitat real no era aquesta sinó obtenir de les persones encausades el pagament d’unes sumes abundants, en contrapartida de renunciar a les demandes, sovint infonamentades, que s’havien dirigit en contra d’elles. Si així es confirma, i l’enquesta ho dirà en els propers mesos, es demostraria una utilització perversa de la figura d’acusació popular i la instrumentalització dels tribunals, amb un propòsit que poc o res té a veure amb els valors essencials de la justícia. Així constatem i lamentem com una figura garantista, de la qual l’essència era d’impedir que unes intervencions polítiques o altres vinguin a obstaculitzar l’acció dels òrgans judicials, ha estat utilitzada en benefici propi i il·legítim d’uns quants.