Foc i Lloc
L'engany del reformisme de DA
Com en la novel·la del ‘Gatopardo’ al final tot s’acaba en engany i desil·lusió
En el debat d’orientació política dels passats 4 i 5 de maig vam poder assistir a l’enèsima entrega de les promeses de reforma incomplertes pel Govern de DA. Des de l’any 2011 que en la cartera es troben; la reforma sanitària, la sostenibilitat de les pensions, la reforma de la funció pública, la de les competències comunals, la modificació de les transferències...
Aquestes eren les grans promeses amb què DA va generar l’any 2011 una il·lusió de reformes a què (cal reconèixer-ho) molts ciutadans es van adherir. De fet, era en la línia en la que el Govern del PS ja estava treballant però que potser (també cal dir-ho) no vam saber explicar prou bé. O potser no ens van deixar ni aplicar-les ni explicar-les! Segurament ja es volia que res no canviés.
Totes aquelles promeses de DA (i dic bé: totes) estan pendents de ser afrontades quan fa més de 5 anys que governen. I tot plegat enmig d’un discurs suposadament reformista consistent a fer moltes i variades modificacions superficials però sense afrontar les reformes estructurals i de fons necessàries.
Si ho analitzem en profunditat, res ha canviat de debò en el funcionament del nostre país durant aquest anys amb DA a Govern. Aquesta és l’essència del gatopardisme, fonamentada en una il·lusió de canvis i reformes que no s’acaben realitzant amb la finalitat de perpetuar-se en el poder per part d’aquells que en el fons sempre (d’una forma o altra) l’han ostentat.
D’això tracta el Gatopardo! I no de les estranyes interpretacions que en fan els membres de DA; de la traïció a la veritat i de l’engany en l’esperança del canvi per –en el fons– acabar mantenint-se en el poder les estructures elitistes de sempre sense fer realment les reformes promeses.
Una sensació d’engany que, tot i els esforços gairebé obsessius de DA de controlar tota informació, tot tipus de comentaris divergents i d’opinions, s’està instal·lant en el nostre país juntament amb una creixent preocupació pel futur del nostre país.
Ara almenys (i més vista l’autocomplaença amb la seva gestió) els ciutadans han de veure ben clarament qui no ha estat capaç, ni és capaç, ni serà capaç d’afrontar les reformes que el nostre país necessita i sense les quals la seva viabilitat futura es posa dia a dia en perill.