Noces de plata

Es van conèixer fa un grapat de primaveres, després de la universitat. Ella havia patit un desengany amorós i no tenia ganes d’embolicar-se amb ningú però aquell noi semblava un bon partit. Ell havia volat molt però no s’havia plantejat mai res seriosament fins que la va saludar i va pensar que aquella noia seria la definitiva. Van festejar uns estius i es van casar. I com qui no vol la cosa, han passat 25 anys i de cop i volta algú els demana com pensen celebrar les noces de plata. La pregunta els deixa fora de joc perquè l’aniversari els enxampa en un moment una mica baix: els fills han marxat de casa fa temps i ja volen sols, l’edat sembla que els ha robat les ganes de riure i les preocupacions de les respectives feines no ho posen fàcil, la fotuda crisi, la competència. Ja se sap, la rutina. La realitat cansa, desgasta i tanta erosió els ho està posant pelut. A vegades ella es posa trista, melangiosa, enyora una vida més autèntica i es pregunta perquè segueixen junts. Només per costum? I a ell li venen dèries estranyes com embarcar-se a fer una ultratrail o alguna altra bogeria que el faci sentir viu i jove un altre cop. Fart de tot, a voltes somia a fotre el camp tot sol.

A la seva manera, cadascun d’ells mira enrere i fa balanç. Amb la perspectiva del temps els camins es veuen millor i s’adonen de tot el que han viscut plegats. Com tots els matrimonis, han passat alts i baixos, moments dolços i d’altres que no tant, però ho han anat superant fins ara. Ella revisa els diaris personals de quan anaven de viatge i ell mira l’hemeroteca de les fotografies familiars. Ha valgut la pena, conclouen per separat. Encara paga la pena, i tant. Amb la proximitat de l’aniversari, s’adonen que han crescut junts. Aquest seria el titular de portada. S’han influït tant l’un a l’altre que ja semblen una única cosa indissoluble. No s’imaginen una vida divorciats. L’editorial diria que ella li ha ensenyat a ser prudent, a ser pacient i a parlar només quan toca, i que ell l’ha acompanyat i a la seva manera l’ha ajudat a aconseguir fer realitat uns somnis que semblaven impossibles tant temps enrere. Fa 25 anys que es van casar i encara fan bona parella. Feliciteu-los, fan una festa per celebrar-ho. Ell és del Diari. Ella d’Andorra.