Sóc optimista

El futur d’Andorra no té límits, sempre que deixem de ser impermeables als nous valors i a les noves tecnologies que arreu s’estan implantant. Llavors notarem els resultats de la biorevolució que ens envolta. Energies renovables connectades en xarxa contra el monopoli comercial de la producció centralitzada. Flotes de vehicles no contaminants a disposició dels abonats en una nova cultura de mobilitat i consumisme versus la compra d’un vehicle per persona. Pagesia de proximitat valorada com a productora d’aliments i garant de la biodiversitat enfront dels conreus que necessiten grans quantitats de fitosanitaris i aigua. Una xarxa d’aigua de boca gestionada col·lectivament i solidària, en comptes de fer-ho de forma fraccionada. Administració dels béns comunals i dels serveis essencials per a la comunitat de forma mancomunada i no privada. Una sanitat pública més centrada en la prevenció i la bona salut de la població que en la cura de les patologies dels seus usuaris enfront del desbocat dèficit actual per a la cerca de beneficis. Un sistema educatiu modern, en consonància amb els mitjans d’aprenentatge i els nous valors socials, que permeti l’accés al coneixement i la cultura a totes les capes de la població. Diferent organització del treball, de l’oci i de la cultura. Tot plegat centrat en les persones, no exclusivament en els diners. Sóc optimista perquè cada cop sento més veus defensant aquests canvis, arreu floreixen iniciatives amb succés i sé, per pròpia experiència, que el que ara sembla impossible acabarà arribant. Per això no paro de repetir que no ens podem deixar abatre pel desànim. Ho he viscut en primera persona en l’àmbit mediambiental. Durant els anys 90 aquí es deia que el que proposàvem fer era impossible; doncs ara ho fem i ho percebem com a quelcom positiu. Són canvis inevitables enfront de l’escalfament global i el canvi climàtic. Mentrestant el neoliberalisme imperant encara idolatra el Déu del benefici a curt termini, el del pa per a avui i gana per a demà. La dar­rera prova d’aquesta visió a curt termini ha estat aquest titular: 9,2 MEUR de fons europeus, en benefici d’Andorra. Una nova mostra de la visió que guia al Govern, més enllà de voler posar-se medalles, perquè ni el titular s’ajusta a la realitat ni són projectes amb ànima. En definitiva, l’únic que ens impedeix avançar vers un horitzó brillant com a país són els interessos creats dels que ens dominen.