1964, una reflexió històrica

Les concessions de Ràdio Andorra i Sud Ràdio marquen bona part de la història del segle XX. Les dues emissores tenien els estudis a la capital i van bastir edificis singulars, com el d’Encamp i el del Pic Blanc. Competien per ser la més alta i la més potent d’Europa i l’any 1964, coincidint amb la primera visita del Tour de França, van tirar la casa per la finestra. El Consell va atorgar una subvenció d’un milió de pessetes, a condició que la carrera fes una estada de tres dies al país, amb un final d’etapa el dissabte 4 de juliol, un dia de repòs i la sortida d’una nova etapa el dia 6. Ràdio Andorra va organitzar una recepció per acollir la grande boucle en la jornada de descans que va ser una mostra de l’esplendor de l’emissora i fou considerada com la més original de les que s’havien ofert mai al Tour. A l’acte van assistir més de 400 convidats i diferents personalitats, entre les que destaquen el mític ciclista Jacques Anquetil, guanyador de la cursa d’aquell any, i la cantant francesa Dalida. Als jardins del centre emissor d’Encamp es va servir una barbacoa, acompanyada de 200 litres de sangria. Al dia següent, Anquetil patia una pájara en la pujada al port d’Envalira, on va perdre més de 4 minuts.

Aquest acte promocional de Ràdio Andorra, aprofitant un esdeveniment esportiu de gran ressò mediàtic, és el colofó d’un procés d’inversions milionàries realitzades en el decurs del 1964, per incrementar la potència d’emissió i poder competir amb Sud Ràdio que, al mes de maig, havia inaugurat l’edifici del Pic Blanc amb un emissor de 300 kw de potència, instal·lat per enginyers de la Thomson i l’RTF, al qual es van destinar 12 milions de francs francesos. El mateix any, Ràdio Andorra invertia més de 29 milions de pessetes en la compra d’un emissor Bosch de 250 kw instal·lat per enginyers de la BBC.

La història demostra que l’obertura al capital estranger, que el país havia realitzat amb les concessions, va tenir unes conseqüències que, de ben segur, les parts implicades no havien previst. Les concessions, que s’intuïen com a solució a la crisi econòmica, amb el decurs del temps, esdevenien causa de conflicte institucional, provocant la desaparició de les emissores. El que va néixer com a solució econòmica va morir, mig segle després, per causes polítiques.