Foc i lloc
Dones “punyents” per fer política
El conseller general liberal Ferran Costa destacava en un dels seus parlaments a la sessió del Consell de dijous “les intervencions punyents de les conselleres d’aquí a la cambra”. Ho feia després de l’intercanvi dialèctic entre la companya a l’oposició, la socialdemòcrata Rosa Gili, i el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres.
Amb Torres, però, no va ser l’única disputa que va mantenir Gili. També hi va haver diferències amb els demòcrates Miquel Aleix i Carles Jordana, i amb la socialdemòcrata Sílvia Bonet, que també va demostrar, amb les seves reiterades intervencions, els dots amb l’oratòria. La liberal Carine Montaner no va arribar a protagonitzar una baralla amb el ministre de Finances, Jordi Cinca, com en la sessió anterior, però tampoc no es va quedar curta. La demòcrata Meritxell Mateu va defensar la tasca del Govern en polítiques de residus; Sofia Garrallà per què les modificacions de la Llei de la justícia eren com eren; Meritxell Palmitjavila el projecte de llei de designació de carreteres, i la ministra Sílvia Calvó que la llei de caça respectarà la conservació de la fauna.
El Consell de dijous va ser, sense cap mena de dubte, un Consell de dones. Va ser una de les sessions amb més intervencions d’elles –set de les 21 vegades que es va obrir el micro, darrere hi havia una dona–. Però el destacable no és el sexe de qui parlava, sinó que, si les comparem amb les dues terceres parts restants dels que van parlar, elles van protagonitzar, en funció de cada cas, l’oposició i la defensa més ferotge i argumentada de la sessió. I això malgrat que, a diferència de la primera legislatura de Martí, són minoria. Ens trobem amb un parlament menys paritari –deu dones davant de 18 homes– que el del 2011, on la cambra es repartia al 50%.
El creixement de la dona a la política és un camí lent. A la minoria s’hi suma la necessitat de normalitzar per tal que quan una dona defensi amb caràcter els seus arguments no ens sorprenguem. Perquè Costa va fer la distinció en veu alta, però el fet que dijous eren elles les que tiraven del carro no va passar desapercebut. I quan arribi aquest dia no pensarem quantes veus eren de dona, pensarem, simplement, que hem viscut un bon debat polític.