Parlem de carreteres o no...

Dijous es va debatre l’esmena a la totalitat al projecte de llei de designació de carreteres i seguretat viària. Aquest projecte de llei respon bàsicament a tres objectius fonamentals i necessaris: actualitzar la designació de les carreteres generals (desfasada per les modificacions dels darrers anys), possibilitar la reducció de les amplades de carreteres generals i secundàries (per motius de sostenibilitat mediambiental i econòmica) i flexibilitzar el traspàs de titularitats dels vials entre Govern i comuns (i per tant agilitar els tràmits administratius i legals). Uns objectius que busquen una millora global per als administrats i potenciar una infraestructura bàsica per al desenvolupament econòmic.

No em centraré en l’argumentació dels socialdemòcrates de desqualificacions (recur­rent en ells) i de no voler reconèixer les funcions i tasques d’aquells organismes que tenen les competències tècniques per fer-ho. Suposo que deuen tenir-ne més que tot el ministeri o la taula de mobilitat per decidir si una carretera ha de fer quinze o vint metres d’amplada.

El que va sorprendre va ser la postura dels liberals. Van anunciar el vot favorable tot i no haver presentat cap esmena a la totalitat. Aquest fet va evidenciar l’oportunisme polític emprat en aquesta qüestió. La seva argumentació se centrava en una suposada modificació encoberta del model d’Estat. Estrany raonament quan tal com es va explicar en el debat i com es desprèn de la llei, no modifica res de l’actual model de competències. Aquest s’abordarà quan toqui amb tots els actors implicats, comuns, Govern i Consell General.

Fruit de la seva intervenció se li va escapar el que sembla ser el seu model d’Estat, un model que es basa en el fet que els comuns tinguin totes les competències però que els costos els assumeixi Govern. Un model en què prevalen els interessos d’algunes institucions per sobre dels seus administrats. En un moment va citar la frase, dita pel cap de Govern al debat d’orientació política, que en el tema de competències i transferències no s’ha de mirar si hi guanya Govern o si hi guanyen els comuns, sinó que hi guanyi l’Estat. Però no es va adonar que quan deia això ell només estava mirant els pocs comuns que els interessen, reeditant la postura ja mostrada en el debat dels pressupostos.