Snapchat i els romans

Verba volant, scripta manent diu la cita. Sempre queda bé deixar anar alguna llatinada i cal tenir-ne unes quantes guardades a la recambra del bon conversador per impressionar els tertulians o distreure’ls en una maniobra involuntària si diem el llatinisme fora de lloc. I això passa sovint. Tots hem tingut algun professor voluntariós que, agosarat ell, va escriure la cita que diu que les paraules se les endú el vent (que se les emporta volant) però que, si són escrites, la cosa canvia i aconsegueixen romandre. Això explicava el professor per fer-nos entendre el valor de la lletra escrita. Però, originalment, per als romans el sentit de la frase era a l’inrevés i posava l’èmfasi en el valor de la paraula ben dita i que, gràcies a l’eloqüència i la retòrica, els mots agafen vida i ressonen a l’aire, volen.

Però els nostres temps són confusos i, a banda de la poca eloqüència de moltes personalitats públiques (encapçalades per polítics i politicastres d’arreu), que les paraules se les enduu el vent ja no és del tot cert d’ençà que les hemeroteques digitals han fet més fàcil recuperar declaracions que amb el temps es revelen absolutament falses o mentides sense pietat ni escrúpols. I les noves formes de comunicació digital, especialment a les xarxes socials, sembla que intentin traslladar a l’escrit l’espontaneïtat i la vitalitat de l’oral. Però ai del polític o personalitat que publiqui un tuit mal escrit o amb barbaritats en el contingut. Quan comença l’allau de crítiques s’esborra el tuit, però els nostres avantpassats romans se la sabien molt llarga (verba volant, scripta manent) i el tuit reapareix i acaba fent-se viral.

Potser per això triomfa una nova xarxa social que aquesta setmana ja ha superat Twitter en nombre d’usuaris als Estats Units: l’Snapchat té molt d’èxit entre el jovent perquè els missatges s’esbor­ren i desapareixen poc temps després de ser emesos, amb la qual cosa és cert que les paraules se les endú el vent, que les deu llançar fins als insondables silencis del cosmos digital. Segur que alguns polítics espanyols i europeus haurien preferit dir per aquest mitjà que acollirien no sé quants milers de refugiats per no haver de passar ara la vergonya davant el tracte inhumà i indigne que els estem donant.