Renda bàsica universal

El 5 de juny passat es votava a Suïssa sobre l’oportunitat o no de legislar una proposta de llei de renda bàsica universal. El principi és senzill: cada ciutadà es beneficiaria d’una renda incondicional, fossin quins fossin els seus ingressos, el seu estatus professional o civil. La idea és d’establir un dret individual inalienable, incondicional, acumulable amb altres rendes, distribuït per una comunitat política a tots els seus membres, des del naixement fins a la mort de cada individu, sense control dels seus recursos, ni exigència de contrapartides, i amb un valor i finançament ajustats de manera democràtica. La primera vegada que en vaig sentir a parlar, com a bona roja-somiatruites-dropa-estali­nista-folklòrica-feminista i pacifista menjadora de criatures que sóc, em va semblar una idea genial. La renda bàsica es pot presentar sota diferents formes, defensades tant per liberals com per gent d’esquerra (admetreu que no sol ser habitual!), i suposaria una societat on no caldria triar entre els efectes devastadors de la societat de consum, i la misèria generalitzada. Donaria dignitat a tot­hom i permetria un nou equilibri entre les activitats mercantils i les no mercantils, i un canvi en les relacions de força entre patrons i empleats. D’entrada semblaria una idea seductora que tindria un impacte important i benèfic sobre el benestar quotidià de les persones que pateixen diferents formes de precarietat o una profunda alienació pel treball. El que em té mosca és que la defensin certes categories de liberals... Llavors és quan et preguntes si malgrat els beneficis innegables de la proposta, o gràcies a aquests, no seria en realitat la millor manera de perpetuar el sistema comprant la pau social i lubricant els engranatges de la societat de consum. Així els depredadors continuarien depredant (es a dir, concentrant riquesa, dictant les seves lleis a les esferes polítiques, destruint el planeta, atiant els focs de les diferents guerres, etcètera), amb tota tranquil·litat d’esperit. I si finalment fos la millor manera de salvar un sistema pervertit i mortífer, ofegant dins l’ou, qualsevol vel·leïtat de revolta, mitjançant un xec regal enverinat?