Pèrdua de sobirania

En la mutació constant de les seves argumentacions, els liberals ara posen com a principal argument contra les negociacions de l’acord d’associació la suposada pèrdua de sobirania que comportaria. Estarem d’acord que no només aquest, sinó qualsevol acord internacional que estableixes, implica pèrdua de sobirania. Sense anar més lluny, l’acord duaner que tots defensem, i ells fins i tot amb sang (per allò de les línies vermelles), ja suposa una pèrdua de sobirania. La pròpia Constitució, a la qual ells recorren també contínuament, també ho recull explícitament quan en el seu article 3 deixa clar que els acords internacionals s’integren a l’ordenament jurídic i no poden ser modificats ni derogats per llei. Renunciar a aquesta suposada pèrdua de sobirania implicaria l’aïllament total d’Andorra en un moment on les relacions i acords internacionals es fan més necessaris que mai. El que més sorprèn, però, és que no es mostrin tan bel·ligerants enfront a altres pèrdues de sobirania més significatives i perilloses. Em refereixo a la pèrdua de sobirania que suposa tenir un país excessivament endeutat. Per a un país de la mida, singularitat i capacitat per generar recursos com és Andorra, tenir un endeutament elevat sí que suposa un risc molt elevat de pèrdua de sobirania, si no que els ho expliquin a Irlanda, Portugal, Espanya o Grècia (per no anar gaire lluny). Jo ho entenc, amb l’històric que ens han deixat no és estrany que no s’hi vulguin referir. Cal que tinguem present que només en el dar­rer mandat liberal (curiosament el de major creixement econòmic) es van generar els majors dèficits de la nostra història acumulant més de la meitat de tot l’endeutament. Per sort, i precisament per lluitar per aquesta defensa de la sobirania, el Govern de DA va aplicar un control del dèficit estricte i el grup parlamentari va aprovar la Llei d’estabilitat financera. Com que segurament voldran rebatre amb l’argument que només ens agrada mirar pel retrovisor, deixeu-me que els recordi que tampoc cal mirar-lo gaire enrere. Només cal veure en quina situació financera han deixat recentment el comú de Sant Julià (tot i aquesta sobtada amnèsia ara que són a l’oposició) i si això afecta o no una suposada pèrdua de sobirania.