Politòlegs dels altres

En aquests dies de futbol permanent, recordaven l’altre dia a la ràdio que a França no hi ha un únic seleccionador, sinó prop de seixanta milions. Del Barça també s’ha dit sempre que té prop de set milions d’entrenadors, cadascun amb la seva política de fitxatges, amb el seu sistema de joc, amb la seva anàlisi particular d’allò intocable i d’allò millorable...

Amb l’anàlisi política ens passa una mica el mateix: no només patim el problema dels conceptes compartits, que és comú a totes les ciències socials (utilitzem conceptes amb noms que també s’empren a la vida quotidiana –sovint amb un altre sentit o amb una definició molt més difusa), sinó que, a més, amb la política s’hi atreveix tothom. En aquest punt, caldria separar les coses. Que el debat polític concerneixi tots els ciutadans no tan sols no és un problema, sinó que hauria de ser l’aspiració de tota democràcia. Que l’anàlisi política –institucional o mediàtica– sigui feta pel primer que passa per allà és, en canvi, un greu problema per al funcionament de les nostres democràcies.

Se’m dirà, però –i amb raó–, que no tinc motiu de queixa, que darrerament surten politòlegs de sota de les pedres. No estic segur, però, que es tracti d’una magnífica notícia. Bona part dels politòlegs que s’han fet omnipresents a la vida política són de la branca Compol, dels que es dediquen a la comunicació política. De màrqueting polític, però, anem ben coberts. Jo continuo trobant a faltar els altres politòlegs, els de l’anàlisi política, i, en especial, els especialitzats en l’anàlisi de polítiques públiques, aquells que s’encarreguen de recordar als nostres representants i gestors que tota acció política es basa en una bona anàlisi de la realitat, en l’establiment d’uns objectius clars (quantificables, temporitzables...), una anàlisi completa del context (actors, precedents, xarxes relacionals...), una implementació ben dissenyada i una sòlida avaluació de la intervenció realitzada.

Vaja, politòlegs d’aquells que recordin que la política és quelcom més que la simple comunicació de la cosa... No ens anirien malament.