El món continua girant

Assegut al despatx, penso en un tema per a aquest article. El Brèxit? Els assassinats ter­roristes? Les eleccions espanyoles? Mentre divago, miro per la finestra. Els ulls vagaregen pel paisatge i després es distreuen amb un jove que travessa la plaça de davant de casa. El conec des que era petit però s’ha fet tot un home, amb estudis i una feina que li agrada. Camina capcot, arrossega els peus decaigut. Pel que he sabut, ha plegat veles amb la xicota i n’estava molt. El pobre ha quedat fet pols. Segur que s’ho passa malament però amb el temps no li semblarà tan greu. Això espero. Des de la meva perspectiva, en un segon pis i amb uns 20 anys de distància, m’encongeixo d’espatlles amb resignació i penso que són coses que passen. Tot fos això. Aquesta noia no devia ser la bona i segur que trobarà algú millor amb qui voldrà compartir la soledat d’aquesta vida.

Al cel s’encenen reflexos vermellosos quan el sol s’amaga rere els boscos que collen la carena i aviat els fanals convertiran la plaça en un racó íntim on explicar-se històries de revetlla. Veig els veïns del tercer, que surten de casa. Van mudats i sense els fills postadolescents. Dedueixo que surten a sopar. No és habitual i imagino que celebren alguna cosa especial. Potser l’aniversari de casament? No sé ben bé quina edat tenen però em consta que estan restant els anys per jubilar-se. Pel que jo sé, les han vistes passar de tots colors. Se n’han fet un fart de lluitar i de patir. Deixar casa seva i instal·lar-se a Andorra, fer créixer els fills, cuidar els avis, les feines, problemes de salut i (això ho imagino jo) segurament més d’una crisi matrimonial. Però avui surten a celebrar tots aquests anys que han passat junts. Els veig entaulats en un restaurant, brindant per tot el que han superat plegats i en una rauxa il·lusionada un d’ells diu que per fi estan bé i que a partir d’ara tot anirà millor. Somriuen, i potser es fan un petó discret com quan eren molt joves i es robaven besos de comiat a la porta de casa. M’agradaria pensar que tenen raó: que ara tot anirà millor. Necessito creure que tenen raó malgrat que sé que el programa natural de la vida sigui tot el contrari. Mentrestant el món pot seguir girant, encara que sigui fent tombs cada cop més cruels i incomprensibles.