Abaratir la sanitat

El president de la CASS considera “injust” reduir el valor del punt per a la jubilació. Es nega a baixar les pensions actuals i futures, perquè assegura que “es dispararien les prestacions socials” i impactaria en el consum. El mateix dia m’assabento de la censura patida per l’ONG Medecins du Monde. La seva campanya de comunicació per fer baixar el preu dels medicaments no ha trobat espais per ser difosa, perquè l’Autorité de Régulation Professionnelle de la Publicité, organisme privat, va emetre una avís intern dient que aquella campanya podria emprenyar la indústria farmacèutica, un gran client que paga més que l’ONG. Lògicament, tothom va fer cas de l’advertiment ja que el Big Pharma és un lobby molt poderós. Les xifres que remenen són estratosfèriques. No paren d’augmentar els beneficis, superant àmpliament els del petroli. L’any 2013, per exemple, les deu empreses més grans van obtenir uns guanys de més de cent mil milions de dòlars. Tal com diu l’ONG francesa, el mercat de productes de salut (que inclou els medicaments) és un mercat atípic per dues raons: primer, els productes per a la salut no són béns de consum, com ara telèfons mòbils i peces de roba. Són productes que actuen directament sobre l’estat de salut de la població, és a dir, que estan relacionats amb la vida i la mort; segon, la solvència del mercat dels medicaments (és a dir, que hi hagi diners per comprar medicines) aquí està garantida per les cotitzacions socials (la CASS) i/o els impostos, segons el model de finançament dels sistemes de protecció social i assegurança mèdica. És l’únic mercat on la solvència es basa en els recursos generats pels impostos i les cotitzacions socials (aquest no és el cas dels telèfons mòbils i peces de roba, per exemple). El fet que aquest mercat sigui atípic justifica la seva regulació pels Estats. Per això opino que la reforma sanitària tan esperada hauria de centrar-se a abaratir el preu dels productes i els serveis de salut, per tal de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i de la CASS, més que no pas privatitzar, retallar prestacions i perseguir les persones usuàries. Ho hem de fer si el que ens interessa és la gent sana en comptes de malalta. Som un Estat, podem fer-ho. Perquè un Estat o una indústria que necessiti malats per prosperar és pervers. En suma, no hauria de ser lucratiu res que tingui a veure amb la salut.