L'administració, una realitat complexa

Sovint es parla de la necessitat de reformar l’administració pública per fer-la més eficient, sostenible i que atengui millor el ciutadà. En un moment o altre, tant els polítics com els partits, les agrupacions culturals i les organitzacions empresarials han fet propostes sobre el tema, però ningú aporta elements d’anàlisi suficients per fer-se una imatge exacta d’un sector imprescindible pel funcionament del país. A tall d’exemple, algunes propostes s’acompanyen de càlculs simplistes del que representa la massa salarial en relació amb el PIB, sense explicar la metodologia emprada. És molta la gent relacionada directa o indirectament amb el sector públic i caldria conèixer amb exactitud la seva estructura i distribució per opinar amb responsabilitat. S’identifica el funcionari amb les persones que treballen a l’edifici administratiu i que gaudeixen d’alguns privilegis, enfrontant-les a la resta de treballadors.

L’administració pública és molt més que això, és el conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà dels quals el poder executiu i els comuns garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics. Concepte ampli que engloba una barreja de grups heterogenis amb condicions laborals ben diferents. Així, el personal que treballa als cossos especials o el que ho fa a educació o a la CASS o l’edifici administratiu tenen poc a veure entre si i només comparteixen la dependència del sector públic. Per últim, cal afegir al batibull el personal de relacions especials o aquells que a través d’un contracte de prestació de serveis assessoren l’administració i que poden ser escollits per adjudicació directa quan es tracta de matèries de caràcter sensible.

Com es pot veure, l’administració és una realitat complexa que engloba situacions diverses i que, sovint, és qüestionada alegrement amb la construcció de tòpics tendents al desprestigi. De forma gairebé permanent es critica tot allò que soni a servei públic amb la frase lapidària de “a la privada no passaria”. Els tòpics dificulten el desenvolupament de les organitzacions públiques. Lamentablement, les ineficiències també fan acte de presència al sector privat. A tot arreu es troben treballadors responsables i acomodats; no hi ha un sector millor que l’altre.