Lideratge ètic i exemplaritat pública

El Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez, va presentar fa uns dies la publicació Lideratge ètic i exemplaritat pública, recull de les ponències de la sessió de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell de l’any passat a Sant Julià. Un petit llibre, però una gran qüestió i de màxima actualitat. No cal fer-ne ara –per sobrera– una descripció de la realitat de la nostra experiència. Sí, però, cal fer-ne una reflexió i demanar canvis.

Les ponències dels tres autors ens fan llum i ens ajuden a pensar enfront de la cor­rupció d’ampli aspecte i de la crisi de credibilitat de les institucions públiques. El professor Ángel Castiñeira conclou, com Aristòtil, que no hi pot haver projecte de país sense projecte moral. Ho fa des de l’anàlisi d’aquests últims anys líquids, en l’encertada metàfora de Bauman, i del fracàs de les institucions extractives, en el també encertat estudi d’Acemoglu i Robinson. La professora Camino Cañón acota el concepte d’exemplaritat i la pràctica dels valors, especialment en l’àmbit públic. Així subratlla l’honestedat, la veracitat (també en aquells que s’amaguen rere dels cent vint caràcters, pràctica tan andor­rana), la resiliència i el bé que només és moral si s’inclou en una vida bona, valuosa i digna. El professor Francesc Torralba reflexiona sobre el lideratge en comunitats complexes en moments de crisi global i de canvi profund de model i de paradigma. Sense aquest canvi la democràcia ja no té legitimitat. Cal prendre’n consciència per transformar el model d’organització social, econòmic i polític que tenim. L’exigència d’una nova forma de lideratge la concreta en els factors clars del lideratge del Papa Francesc, que va analitzant: la senzillesa, la simplicitat, la sinceritat, la seriositat, la credibilitat, la prudència i el testimoni personal.

El llibret és un bon tast. Molt clar, viu i entenedor. Obligat, diria. Llegiu-lo. Editat per Pagès editors de Lleida.

Vivim en una societat molt més oberta que es construeix des de la igualtat, la llibertat i el consens. Valem pel que diem i fem –han d’anar junts–, no per la posició que tenim i representem dins les institucions. D’aquí ve la cada dia major petició de transparència i exemplaritat.