Que rodin falles per molts i molts anys

Ahir a la nit, una vegada més els carrers del casc antic d’Andorra la Vella van presenciar l’encantador espectacle de les falles. Enguany, però, no era una nit de Sant Joan més; sense cap dubte, n’era una de molt especial. La primera des que ara fa uns mesos, i gràcies al treball excel·lent de l’Associació de Fallaires i d’altres entitats de les comarques pirinenques veïnes, el foc que recorria la capital ho feia amb l’aval de la declaració de la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Vagi per endavant la meva més sincera felicitació per aquest reconeixement, que tanta alegria ens va portar. És evident que ha de permetre un impuls a una de les nostres tradicions més autèntiques i arrelades, una festa de la qual gaudeixen grans i petits i que cada cop desperta més atenció, ja que suposa presenciar un espectacle màgic, únic, especial...

Que les falles siguin considerades Patrimoni de la Humanitat és, sense cap mena de dubte, un honor enorme per a tot el país. Però, a la vegada, i això cal tenir-ho present, una encara més gran responsabilitat de cara al futur. Cal mantenir-les més vives que mai, impulsar-les encara més, divulgar-les, compartir-les i fer-les gaudir cada any a més i més gent.

No tinc cap mena de dubte que l’Associació de Fallaires estarà a l’altura del repte que suposa aquest reconeixement de cara als anys vinents. Durant molt de temps que, sense que la Unesco encara hagués dit res, han realitzat una feina immensa per preservar aquesta tradició màgica. Conec molts dels seus membres personalment i sé que allà hi seran, al peu del canó, lluitant sempre per unes falles que porten gravades, mai millor dit, a foc al seu cor.

Ara toca, però, que qui no falli siguin les institucions andorranes. Al comú de la capital i també al Govern, des del seu ministeri de Cultura, els toca també donar el do de pit i estar al costat dels fallaires. I no només per la necessitat, reitero, de preservar aquesta tradició. També perquè, no es pot negar, el segell Unesco pot ajudar a convertir-la en un element d’identitat nacional i també en un atractiu turístic.

Esperem-ho! I que entre tots fem que les falles continuïn rodant per molt i molt de temps a Andorra.