Viure dins una modernitat líquida

Vivim dins una modernitat líquida. En els temps actuals, res no és permanent, el que ahir existia, avui ja ha canviat. I el ritme del canvi és vertiginós. Tot se’ns escola entre els dits de les mans.

Aquesta realitat líquida fa que els forts vincles que existien antigament dins de la societat es trenquin. També es perden els valors tradicionals que la fan funcionar en harmonia. Per ser capaços d’afrontar una vida en permanent estat d’alerta, s’han abandonat els valors ètics i morals per esdevenir individualistes i intentar sobreviure. Respirem tranquils quan ens pensem que la darrera sotragada no els afecta… i continuem mantenint l’estat d’alerta de manera individual i personal.

Així defineix el sociòleg Zygmunt Bauman la societat en què vivim.

Un dia ens llevem amb una Unió Europea formada per 28 països i, l’endemà, veiem que un dels grans ha decidit despenjar-se.

Davant d’aquesta incertesa, d’aquesta angoixa vital provocada per aquesta modernitat líquida, alguns reclamem que valors com la solidaritat, la justícia, el benestar o la igualtat han de ser els puntals de l’acció política i per transmissió, els puntals sobre els quals s’ha d’assentar la nostra societat.

I aquests són els valors fundacionals del PS. Creiem que són fonamentals per fer funcionar una societat en equilibri i harmonia. El focus el posem en la persona i en el seu benestar. Estem molt lluny del foment de l’individualisme, de la competitivitat, de la desregulació i del focus sobre el capital que promou la ideologia liberal... una ideologia que funciona fins que s’han de rescatar amb els diners públics les grans empreses quan cauen.

També estem molt i molt apartats de la política buida de Demòcrates per Andorra. Una política sense ideologia, sense principis constituents coneguts i sense cap mena de rumb.

De la mateixa manera que els individus d’altres espècies s’uneixen per sobreviure i afrontar les extremes dificultats a les quals els sotmet la natura, els éssers humans tenen com a opció fer el mateix. El retorn dels valors fonamentals i la unió poden alleugerir aquesta angoixa a què ens sotmet gairebé a diari la modernitat líquida de la qual parla Bauman.