La lliçó Jambo

Va néixer com a complement d’un Andorra Red Music que no va acabar de rutllar. Tres anys després, l’atracció gran i descontextualitzada està enterrada i el complement local i dimensionat no només sobreviu, sinó que vesteix un dels caps de setmana més macos de l’any a casa nostra. És cert que els Pedral no captaran tantes pernoctacions com un Roger Hodgson, però els turistes que ens visiten un cap de setmana de Jambo Street Music es troben una proposta de bona qualitat que equilibra molt bé adjectius com ara animat, local, concentrat i dispers, no invasiu... El mateix, de fet, que ens trobem els locals. Potser no captes més gràcies al Jambo però sí satisfàs gràcies al Jambo i, a partir d’aquí, cercle virtuós i etcètera.

El cercle virtuós, però, no només ha de ser el de satisfer uns turistes que et retornaran i et recomanaran. També hauríem de pensar en un cercle virtuós mirant cap a dins i cap a la cultura. I aquesta és la lliçó Jambo: som capaços de crear carrers i places encantadors sense necessitat de Level 42, del Cirque du Soleil, o de transformacions en Londres o en Hawaii.

No estic ni contra les animacions comercials ni contra els artistes forans, tan sols situo la cultura local (no llegida com a tradicional) com a una possibilitat i una opció que, massa sovint, ens costa considerar. Si els nois i les noies del Cor Rock d’Encamp, el Landry Riba o els Black Thursday ens poden meravellar turistes, potser estaria bé reclamar-los més sovint, contractar-los més sovint, destinar-hi més sovint una part dels pressupostos gegantins que destinem a d’altres atractius turístics. I no perquè es dediquin només a entretenir turistes, però sí perquè obtinguin d’aquesta funció secundària (parlàvem de cercles virtuosos, recordeu?) la possibilitat de viure de la cultura, tocant a les places alguns dissabtes per poder crear i arriscar entre setmana, una possibilitat que, a més (continua el cercle virtuós), pot fer taca d’oli cap al teatre, el circ, la poesia, la fotografia, la dansa, el videoart... És, simplement, qüestió de creure-s’ho.